Vàrem veure-hi un sentit
La Fundació es crea formalment el mes de juliol de l’any 2001 de la mà de l’actual president, Rafael Ribó, i del vicepresident, Borja Corcóstegui. El projecte neix mig any abans, arran del seu viatge als campaments de refugiats sahrauís d’Algèria per realitzar un projecte assistencial d’ajuda humanitària a la població desplaçada. Ja en aquella primera experiència, que va durar sis dies, l’equip de metges oftalmòlegs i personal sanitari que els acompanyava va realitzar 200 visites i 35 intervencions, a més de dotar l’Hospital de Rabuni de material instrumental i farmacològic.
La precària situació en la qual es viu i les deficiències visuals que pateix la població local els van fer adonar de la necessitat de crear una entitat que ajudés a millorar aquestes condicions.
Hi ha llocs al món on poder veure-hi significa poder viure
Milers de persones en països empobrits pateixen problemes oculars a causa de desnutrició, deficiències higièniques i sanitàries, condicions climàtiques adverses i traumatismes soferts durant conflictes bèl·lics. Les malalties de la vista limiten la capacitat de ser autosuficient, de poder treballar o atendre una família. Aquests trastorns se sumen a moltes altres dificultats que tenen en les seves vides.
Generalment, els problemes òptics oftalmològics derivats d’aquestes realitats adverses, comunes en els països en vies de desenvolupament, tenen en el nostre entorn una fàcil solució, a la qual la població dels països empobrits no poden accedir per falta de mitjans. Des de la Fundació Ulls del món posem tots els mitjans dels quals disposem per a millorar les seves condicions de vida. Per a moltes persones al món tornar a veure-hi és recuperar la vida.
Mirant més enllà dels campaments
L’objectiu d’Ulls del món és arribar als països més pobres, on no hi ha recursos òptics ni oftalmològics i on els problemes i patologies oculars són molt freqüents.
En aquest sentit, posteriorment al programa iniciat l’any 2001 als campaments de refugiats sahrauís, l’any 2002 es va endegar un programa a Moçambic i, l’any 2003, un a Bolívia; països que, segons les Nacions Unides, tenen un índex de desenvolupament humà molt baix.
També l’any 2003, es va posar en marxa el programa Ulls de Gaza a la Franja de Gaza (Palestina), tot i que les seves activitats van ser suspeses a causa del conflicte polític i bèl·lic que es viu a la zona. L’últim programa posat en marxa per Ulls del món ha estat Ulls de Mali.
La Fundació ha rebut propostes de col·laboració per part d’organitzacions i administracions d’altres països en una complicada situació oftalmològica, com ara Togo, Guinea Bissau, São Tomé, el Sudan i Guinea Equatorial (Àfrica), Timor i el Nepal (Àsia), el Brasil, l’Equador i el Perú (Amèrica del Sud), entre d’altres.
Xarxa de persones voluntàries i col·laboradores
La Fundació Ulls del món compta amb una xarxa d’aproximadament 800 de persones voluntàries, entre oftalmòlegs i oftalmòlogues, instrumentistes, optometristes, tècnics i tècniques d’equipaments i altres professionals, procedents de diferents indrets de l’Estat espanyol i dels països on la Fundació disposa de nuclis territorials. Tots ells i elles aporten, de forma solidària, els seus coneixements i el seu treball en benefici de les persones amb deficiències oculars.
La tasca d’aquests professionals sobre el terreny és possible gràcies al gran nombre d’institucions, empreses privades i persones que col·laboren amb la Fundació i li donen suport, a través de l’aportació econòmica i de material, etc.
Extensió territorial i projecció internacional
Amb seu central a Barcelona, Ulls del món està teixint una xarxa de delegacions a l’Estat espanyol, que es concreta amb les delegacions d’Andalusia, País Basc, Navarra, Comunitat Valenciana i Madrid. A banda, disposa de nuclis territorials a Portugal, França, Suïssa i Argentina.
La projecció internacional de l’entitat es completa amb la participació al Consell de l’Agència Internacional per a la Prevenció de la Ceguesa, que és un organisme creat l’any 1975 amb l’objectiu de definir i coordinar estratègies comunes de treball de cara a garantir el dret a veure-hi a totes les persones del món. Està integrat per gairebé 80 organitzacions internacionals, entre les quals hi ha entitats sense ànim de lucre, institucions d’atenció oftalmològica, organitzacions no governamentals i empreses privades.
