Abel dos Santos està finalitzant aquest  any la seva formació en l’especialitat d’oftalmologia gràcies a la beca que li ha atorgat la Fundació Ulls del món, en el marc d’un acord amb el Ministeri de Salut de Moçambic, el Memorial Cristobal Garrigosa i l’Institut Municipal d’Assistència Sanitària, que també compta amb el suport del Col·legi de Metges de Barcelona. Després de quatre anys d’estudis en règim compartit entre Barcelona i Maputo, el metge moçambiquès haurà de fer un examen per tal de poder-se integrar com a oftalmòleg al servei sanitari del seu país, tal i com s’estableix al programa Ulls de Moçambic. El Dr. Dos Santos es convertirà, d’aquesta manera, en el vuitè oftalmòleg nacional del país africà, una xifra realment baixa si és té en compte que té una població de més de 20 milions de persones.

Com valores l’oportunitat que t’ha donat Ulls del món?

A nivell professional, he adquirit molts coneixements. He vist coses que a Moçambic no hauria vist mai, he après noves tècniques, he assistit a congressos, he seguit discussions tècniques… Podria dir que aquesta beca m’ha acabat de despertar la curiositat que ja tenia per l’oftalmologia. També m’ha aportat moltes coses a nivell personal, ja que a Barcelona hi ha gent de tot el món i hi he pogut intercanviar opinions i completar el meu coneixement universal. Tot això ajuda a tenir una millor relació amb la gent i en definitiva amb els pacients, ja que els metges no ens podem conformar amb visitar i fer receptes, sinó que hi hem d’aportar alguna cosa més.

Creus que t’hauries pogut formar sense una beca d’aquestes característiques?

La formació hauria estat molt diferent, tenint en compte els recursos disponibles que hi ha  a  Barcelona,  tant  humans  com  materials.  El  principal  avantatge  és  que  a Moçambic la formació és més abstracta i, a Barcelona, és real. També he après molt quant a organització del treball, coneixements que puc desenvolupar al meu país.

Quina penses que pot ser la teva aportació al sistema sanitari de Moçambic?

Sento amor pel meu país i tinc una gran voluntat d’ajudar-lo, la mateixa que em va portar a abandonar-lo per seguir la beca. Vull contribuir a millorar la situació de les persones amb problemes oculars i a ajudar  el país a fer un pas endavant. Això es concreta amb assistir la gent i a patir amb ells, al seu costat. En cap cas sóc un salvador, però intentaré curar i millorar la vida al màxim nombre de persones possible.

Quina és la situació actual de la sanitat i l’oftalmologia a Moçambic? Quins canvis s’haurien de produir?

Hi ha especialitats prioritàries com ara la pediatria, la salut materno-infantil, la cirurgia general i la ginecologia. L’oftalmologia s’hi va incorporant a poc a poc, però depèn de l’ajuda exterior. Això provoca que els recursos humans siguin insuficients. Per a mi, és vital que el Ministeri de Salut aposti per la formació i, en aquest sentit, hauria de situar com a mínim un oftalmòleg a cada província i després donar-li suport quant a material i motivació. Pel que fa als recursos materials, caldria donar un pas endavant ja que es depèn de les donacions exteriors i això fa que de forma periòdica el país es quedi sense materials.

Com creus que valoren la Fundació a Moçambic, tant la població d’Inhambane com els professionals formats?

Ulls del món ha fet una aportació molt important al país i això suposa una bona acceptació entre la població. Es nota amb el fet que les seves convocatòries en les comissions a l’Hospital Provincial d’Inhambane són cada vegada més massives. Els professionals del sector de l’oftalmologia crec que també ho valoren molt positivament, ja que des de l’arribada de la Fundació es noten diferències importants en el seu treball, sobretot pel que fa a les dinàmiques de treball.