Carles Puigdomènech és un dels primers associats de la Fundació. Des de fa cinc anys hi fa una aportació periòdica, que sumada a la resta d’aportacions de particulars, empreses i institucions permet que es puguin tirar endavant els projectes de cooperació oftalmològica. Reconegut advocat, regenta des de l’any 1988 el seu propi bufet a Barcelona i ha estat cap d’assistència jurídica de l’Institut Català del Sòl. Llicenciat en Ciències Polítiques, se’l coneix també per la seva carrera com a diputat al Parlament de Catalunya, on va estar-hi dues legislatures (1999-2006) i va ser portaveu d’urbanisme i habitatge per al grup de Convergència i Unió. Puigdomènech està casat i té dos fills.

Com comença la seva vinculació amb Ulls del Món?

La veritat és que jo sempre he estat sensibilitzat amb aquest tema, ja que he tingut problemes de visió. Quan tenia 20 anys vaig patir una hemorràgia interna a la retina de l’ull dret, que em va deixar aquest ull amb un 25% de visió. A més, pateixo miopia i astigmatisme, la qual cosa m’obliga a portar ulleres. Si a això li afegim que conec personalment en Rafael Ribó de la meva etapa política, la Núria Ramon i que al seu dia em va visitar el Dr. Corcóstegui, la vinculació és clara.

Quina valoració fa de la tasca realitzada?

La tasca que fa Ulls del Món respon a una necessitat evident. Crec que s’està fent un bon servei, però lamentablement li queda molt camí per recórrer ja que la situació és complicada. També valoro molt positivament la feina de conscienciació que s’està duent a terme, ja que als països rics no som conscients de fins a quin punt afecten la població dels països pobres aquests problemes de visió.

Com ha viscut l’evolució de l’entitat en aquests anys?

Amb pocs anys la Fundació ha crescut molt, en nombre de països on actua, en nombre de voluntaris, en nombre d’accions realitzades i encara li queda molt per fer, però va en un molt bon camí.

Es pot establir una relació entre la seva carrera política i el seu paper d’associat?

Diria que és una qüestió de compromís. Un a la vida ha d’agafar compromisos, siguin del tipus que siguin. Durant molts anys els meus van ser polítics i amb Ulls del Món són de tipus més social. Són etapes diferents, que no tenen res a veure, ja que quan era diputat hi destinava molta feina i moltes hores, i ara em limito a aportar-hi diners. A la Fundació hi aporto un petit gra de sorra. Hi tinc un paper secundari, que no es pot comparar ni molt menys amb el que fan els voluntaris desplaçant-se sobre el terreny.

Seguirà la seva implicació amb Ulls del Món de cara al futur?

Sí, seguiré col·laborant amb la Fundació, no m’he plantejat el contrari. La meva col·laboració no té data de caducitat.