Núria Ramon és llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona l’any 1990. Va començar la seva implicació amb Ulls del món l’any 2001 quan va iniciar la seva etapa com a membre del Patronat. L’any 2003 va accedir al càrrec de directora general de la Fundació fins l’octubre de 2021. Amb ella al capdavant, la Fundació ha consolidat les activitats de cooperació oftalmològica incloses en els projectes del Sàhara i Moçambic, i ha obert noves oportunitats de millora de la salut ocular a diferents departaments de Bolívia i a la regió de Mopti, Mali.

La seva tasca a Ulls del món no ha cessat sinó que a partir de 2021 ha esdevingut la responsable de Col·laboracions Estratègiques de la Fundació.

Com vas arribar a ser directora d’Ulls del món?

L’any 2001, en Rafael Ribó, sensibilitzat per la salut ocular, a conseqüència d’un despreniment de retina que va patir, i conscient de la possibilitat de contribuir  a millorar la vida de persones que pateixen patologies oculars i que no tenen els recursos per a ser tractades,  va decidir, juntament amb el Dr. Borja Corcóstegui, fundar Ulls del món.

En Rafael em va parlar de la seva voluntat de crear la fundació i em va demanar suport en l’elaboració dels estatuts. Aleshores jo treballava al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. En un inici em va oferir ser secretària del Patronat i dos anys després, ell i el Dr. Corcóstegui em proposaven la Direcció General.

Probablement, la il·lusió que em movia em va ajudar a superar el respecte que em feia dirigir una organització tan especialitzada i entrar de fons en un nou sector en el qual hi tenia poca experiència.

Què t’atreia a formar part d’una fundació que lluita contra la ceguesa evitable?

El que més m’atreia i em segueix atraient és l’impacte i el poder transformador que té aquesta causa. Combatre la ceguesa evitable és sinònim de transformar vides, les vides d’aquelles persones que viuen en la foscor de la ceguesa a conseqüència de la pobresa i que gràcies als projectes d’Ulls del món recuperen la visió i, per tant, la possibilitat d’estudiar, de treballar, de ser persones autònomes…

Has estat directora durant 18 anys, com ha estat aquesta etapa de la teva vida?

Ha estat, sens dubte, l’etapa més enriquidora i feliç de la meva vida professional. He tingut l’oportunitat de conèixer realitats i cultures molt diferents de la nostra de la qual m’emporto grans aprenentatges.

Així mateix, he pogut viure moments màgics, únics, en veure les cares  il·luminades per un somriure agraït d’aquelles persones que després d’una cirurgia de cataractes han recuperat la vista.

Però probablement, veure com professionals locals formats per Ulls del món, oftalmòlegs, instrumentistes, òptics, tècnics d’equipament… estan treballant, en el sistema públic de salut, millorant la salut ocular de la població dels seus països, sigui l’experiència més gratificant que m’emporto. Crear capacitats ha estat i és una prioritat per a Ulls del món.

Quines consideres que són les dificultats més grans que has hagut d’afrontar com a directora?

Sense entrar en la crisi que la COVID-19 ha suposat a escala mundial, ni en les  dificultats que comporta dirigir el dia a dia de tota organització, destacaria les derivades dels propis contextos en els quals cooperem (conflictes bèl·lics, malalties, com la malària, que han patit els nostres equips, afectacions per fenòmens meteorològics…).

D’altra banda, la necessitat de trobar els recursos necessaris per poder implementar els projectes i garantir la viabilitat de la Fundació ha estat una de les inquietuds que m’ha acompanyat durant els 18 anys que he fet de directora.

Com a directiva de la Fundació durant aquests anys, què opines del lideratge femení en organitzacions sense ànim de lucre?

La presència femenina en els equips tècnics de les organitzacions sense ànim de lucre és clarament majoritària i, segons alguns estudis, més del 40% estan dirigides per dones.

Si bé és cert que la bretxa de gènere a les ONG és menor que en l’àmbit empresarial, encara queda molta feina a fer i calen, sens dubte, més dones en les direccions d’aquestes organitzacions.

M’enorgulleix poder dir que, en el camp de la cooperació oftalmològica, Ulls del món ha estat capdavantera en l’elaboració d’una política de gènere que abasta tots els seus àmbits d’actuació.

Com afrontes aquest nou repte de ser la responsable de col·laboracions estratègiques? Què et motiva a fer-ho?

Aquesta és per a mi una nova etapa que afronto amb molta il·lusió, la il·lusió de seguir contribuint a fer efectiu el Dret Universal a la Visió, focalitzant-me especialment a trobar aquelles aliances que ens permetin créixer i poder portar la salut ocular a totes aquelles persones que malauradament no hi tenen accés.  Tot un repte que em motiva immensament!