Isaki Lacuesta, reconegut director de cinema espanyol que ha treballat el documental, la ficció i les videoinstal·lacions, amb pel·lícules aclamades per la crítica com La llegenda del temps, Els passos dobles, La propera pell o Entre dues aigües, va col·laborar de manera desinteressada amb la Fundació amb el rodatge dels testimonials per a la campanya ‘500.000+500.000‘.

Dos Conchas de Oro del Festival de Cinema de San Sebastián, el Premi Especial dels Feroz, el premi a la Millor Pel·lícula al Festival de Mar del Plata, set premis Gaudí, inclosos Millor Pel·lícula i Millor Director, i les teves primeres nominacions als Goya a les categories de Millor Pel·lícula i Director… els premis et fan feliç?

Per sort la felicitat no depèn dels premis, encara que són molt d’agrair perquè ajuden a fer que les pel·lícules tinguin més visibilitat. Sempre és bonic que algú et digui que vas per bon camí, que li agrada el teu treball.

Sents més responsabilitat de cara a afrontar el teu nou projecte? Pots avançar quin projecte o projectes tens ara entre mans?

Em temo que el sentiment de responsabilitat depèn més del grau d’autoexigència que de factors externs. Ara estic treballant en diversos projectes, i els que semblen que estan més avançats (encara que en aquesta feina mai se sap) són una pel·lícula de ficció per rodar entre França i Espanya, i una altra història molt especial de la qual encara no puc explicar res.

Amb més de 15 anys com a director de pel·lícules i documentals, havies col·laborat alguna vegada en projectes solidaris?

Sí, algunes vegades. I en el cas d’Ulls del món sí que he pogut comprovar que té efectes benèfics immediats i extremadament útils per a les persones ateses.

Com i quan vas conèixer Ulls del món? Has estat en algun dels països on tenim els projectes de cooperació (Mali, Bolívia, Sàhara o Moçambic)?

El 2009, a Mali. Estàvem rodant una pel·lícula al País Dogon, Los pasos dobles, i a través de Miquel Barceló vam conèixer l’equip d’Ulls del món que treballava a la zona. La seva tasca era extraordinària, semblava miraculós. En concret, recordo que em va impactar moltíssim un cirurgià que operava diàriament a dotzenes de persones, persones que vivien com invàlides i que recuperaven completament la vista d’un dia per l’altre. Un dels nostres companys de l’equip tècnic, el realitzador Nacho Martín, es va escapar uns dies del nostre rodatge per anar a gravar el treball dels metges d’Ulls del món i va tornar profundament admirat.

Coneixies la problemàtica que pateix la població més necessitada d’aquests països pel que fa a la salut ocular?

No, no era conscient de l’enorme quantitat de persones amb problemes greus de salut ocular que hi ha a Mali, on les dificultats econòmiques, la climatologia adversa i la manca d’infraestructures mèdiques se sumen en una mena de tempesta perfecta. Unes cataractes, que aquí són un problema relativament senzill de resoldre, allà poden posar fi a la teva vida. De fet, vam conèixer moltíssimes persones amb problemes de visió. Per això és tan important una tasca com la d’Ulls del món, que a més de portar assistència mèdica a llocs on no n’hi ha, també treballa en la formació de metges locals.

Com valores la teva implicació en la iniciativa “testimonials” de la Fundació?

Com un aprenentatge. Hi ha tantes coses que passen al costat nostre i que no podem veure fins que algú ens ho assenyala! A vegades no entens aquests problemes fins que algú proper t’explica la seva història.

Amb quines tres paraules definiries la Fundació?

Esperança, agraïment, salut.