L’Eugénio va iniciar la seva relació amb la Fundació el setembre de 2004. El seu coneixement de la llengua castellana i les seves habilitats com a conductor -la seva experiència professional fins al moment havia estat en aquest camp i en la mecànica de cotxes- li van donar la possibilitat de convertir-se en col·laborador de l’entitat. Pocs mesos després, el juliol de 2005, va entrar a formar part de l’equip operatiu com a logístic del projecte de Moçambic.
Quina és exactament la teva feina sobre el terreny?
Les meves tasques són variades: preparar tots els detalls perquè la Fundació pugui realitzar sense problemes les activitats previstes en el programa, comprar material per a l’oficina, gestionar el tema de papers i documentació amb l’Administració, així com rebre, acompanyar i fer de traductor als membres de les comissions que es desplacen a Moçambic.
Com canvia la teva feina en les comissions en relació al període entre comissions?
Canvia molt perquè durant els dies de les comissions hi ha molta feina. Un es prepara perquè tot vagi bé i no falli res, tot i que és pràcticament impossible. El telèfon no para de sonar i he d’estar pendent de cada membre de la comissió; per exemple, en el tema del menjar, perquè tothom és diferent o pel que fa a les condicions climàtiques, ja que hi ha persones que es troben malament a causa de les altes temperatures. Però amb una mica d’humor me’n surto i em porto bé amb tots.
Tu que estàs a prop de la població, quina resposta obtens dels moçambicans sobre la tasca de la Fundació?
Las poblacions que atenem són rurals. Venen de districtes de l’interior del país, on no hi ha mitjans de transport. Alguns d’ells caminen un dia per arribar al transport més proper i necessiten dos dies més per arribar a l’hospital. Fins i tot, algunes persones s’han de vendre un cabrit per tenir diners per al transport. Si fan tots aquests esforços, és que tenen una consideració molt positiva cap a la Fundació, ja que venen confiats en què resoldrem els seus problemes de visió.
Com ha canviat la situació sanitària a Moçambic amb la presència d’Ulls del món?
A la província d’Inhambane hi ha hagut un canvi molt important ja que Ulls del món hi realitza una acció directa. De fet, ens busquen des de tots els punts de la província. A Maputo, en canvi, la presència de la Fundació no se sent tant ja que es fa formació i la gent no ho percep de forma tan directa.
Quins reptes de futur té el programa Ulls de Moçambic?
Penso que en la línia del que s’està fent en els últims anys, el programa ha de crear arrels al territori i ha d’apostar per la formació del personal i la prevenció.