L’oftalmòloga Filomena Ribeiro, que dirigeix el Departament d’Oftalmologia de l’Hospital da Luz de Lisboa, és doctora en Enginyeria Biomèdica per la Universitat de Lisboa, té un postgrau en Lideratge i Gestió d’Institucions Sanitàries i és fellow del Consell Europeu d’Oftalmologia.

Ha estat presidenta del Grup d’Inflamació Ocular de la Societat Portuguesa d’Oftalmologia i del Grup de Cataracta i Cirurgia Refractiva, consellera i secretària del Col·legi Portuguès d’Oftalmologia i representant nacional de la Unió Europea de Metges Especialistes. A més, té un llarg currículum com a docent i investigadora.

Filomena acaba de tornar del continent africà on ha visitat el projecte que Ulls del món té a Inhambane (Moçambic) i que compta amb el suport de l’ESCRS. Al costat dels seus companys de viatge, l’oftalmòleg Mark Wevil i el director general de l’ESCRS, Tom Ogilvie-Graham, Filomena ha estat testimoni i còmplice de l’ardu treball de l’equip de la Fundació sobre el terreny que, fent front a les dificultats de desplaçament a les zones rurals i les barreres econòmiques i socioculturals que frenen l’accés de la població als serveis de salut, garanteix l’atenció oftalmològica de la població més vulnerable.

Filomena i Ulls del món comparteixen l’enfocament de gènere en la mirada cap als projectes de cooperació i una imponent llista de desitjos comuns a favor del dret a la visió i perquè les cataractes i els defectes refractius no impedeixin a les persones tenir l’oportunitat de desenvolupar el potencial humà.

Quina importància té per a l’ESCRS i personalment els projectes que donen suport des del Comitè Benèfic?

Els projectes amb el suport del Comitè Benèfic són de vital importància tant per a l’ESCRS com per a mi personalment. Per a l’ESCRS, aquests projectes representen una oportunitat de complir amb la missió de millorar la qualitat de l’atenció oftalmològica a nivell mundial, fomentant la recerca, l’educació i el desenvolupament de noves tecnologies. A més, mitjançant aquestes iniciatives, l’ESCRS pot estendre el seu impacte més enllà dels congressos i activitats científiques, arribant a les comunitats i regions que més ho necessiten.

Des d’una perspectiva personal, donar suport a aquests projectes és profundament gratificant. Veure l’impacte positiu que tenen a les vides de les persones i les comunitats és una experiència enriquidora. A més, participar en aquests projectes em permet contribuir de manera tangible a la millora de la salut visual global, cosa que considero un deure i un privilegi com a professional de l’oftalmologia.

Durant la visita a Inhambane, quina va ser la teva impressió general del treball realitzat per Ulls del món? Quins aspectes específics del projecte de millora de la salut visual t’han impactat més i per què?

Durant la meva visita a Inhambane, vaig quedar profundament impressionada per la feina feta per Ulls del món. La dedicació i el compromís de l’equip per millorar la salut visual a la regió són evidents en cadascuna de les activitats que vaig presenciar.

Un dels aspectes que em va impactar més va ser la campanya de cirurgia a l’Hospital Provincial d’Inhambane. L’organització i l’eficiència amb què es van realitzar les cirurgies, així com la cura postoperatòria brindada als pacients, demostren un alt nivell de professionalisme i una preocupació clara per la qualitat de vida de les persones ateses.

Així mateix, la visita a les activitats de l’òptica mòbil al districte d’Homoine va subratllar la importància de portar serveis de salut visual a comunitats més allunyades, i assegurar així que un nombre més gran de persones tingui accés a aquests serveis vitals.

Un altre aspecte notable va ser la promoció de la igualtat de gènere a Massinga mitjançant HOPEM – Homens per la Mudança. Aquesta iniciativa no només aborda problemes de salut visual, sinó també qüestions socials fonamentals, promovent un canvi positiu i sostenible a la comunitat.

Finalment, l’activitat de capacitació dirigida pel supervisor mèdic al districte de Maxixe, enfocada a la selecció de casos de cataracta, detecció de glaucoma i refracció, subratlla l’enfocament integral i educatiu del projecte. La formació contínua de professionals locals és essencial per garantir la sostenibilitat i l’impacte a llarg termini d’aquestes iniciatives.

En resum, el treball d’Ulls del món a Inhambane no només millora la salut visual de la població, sinó que també enforteix les capacitats locals i promou l’equitat de gènere, creant un impacte profund i durador a la comunitat.

Com descriuries la situació de salut visual a la població més vulnerable d’Inhambane? Podries compartir alguna història o cas que t’hagi commogut durant la visita?

La situació de la salut visual de la població més vulnerable d’Inhambane és extremadament precària i compta amb molt pocs recursos. Durant la meva visita, el que em va impressionar més va ser l’esperança que porta per a aquesta població el desenvolupament del nou departament d’Oftalmologia a l’Hospital Provincial, un projecte que està sent desenvolupat per Ulls del món. Aquest avenç promet millorar significativament l’accés i la qualitat dels serveis oftalmològics a la regió.

Una història que em va commoure profundament va ser la d’una dona gran que feia anys que patia de cataractes. A causa de la manca de recursos i d’accés als serveis de salut visual adequats, havia perdut gairebé tota la seva visió i depenia completament dels familiars per a les tasques més bàsiques. Durant la campanya de cirurgia organitzada per Ulls del món, ella va ser operada i, l’endemà, quan li van retirar l’embenat, va poder veure-hi clarament per primer cop en anys. L’emoció i la gratitud als ulls són moments que no s’obliden. Aquest cas destaca no només la necessitat urgent d’aquests serveis, sinó també l’impacte transformador que poden tenir a la vida de les persones.

Com avalues l’impacte a llarg termini de les activitats d’Ulls del món a la comunitat local? Quins desafiaments has identificat en l’execució d’aquests projectes i com podrien superar-se?

L’impacte a llarg termini de les activitats d’Ulls del món a la comunitat local és molt positiu i prometedor. A través de les seves iniciatives, estan aconseguint no només millorar la salut visual de la població, sinó també capacitar professionals locals i sensibilitzar la comunitat sobre la importància de la salut ocular. Això assegura que els beneficis del projecte perdurin en el temps i s’estenguin a més persones.

Tot i això, en l’execució d’aquests projectes s’han identificat diversos desafiaments. Un dels principals és la manca d’infraestructura adequada i recursos limitats a les àrees més vulnerables. Per superar aquest obstacle, és crucial continuar amb el desenvolupament d’instal·lacions com el nou departament d’Oftalmologia a l’Hospital Provincial d’Inhambane, assegurant que compti amb l’equipament necessari i el personal capacitat.

Un altre repte important és la sensibilització i educació de la comunitat sobre la importància de la salut visual. Moltes persones no busquen atenció mèdica fins que la situació és molt greu. Per fer front a això, es poden implementar campanyes de conscienciació més àmplies i programes d’educació contínua que arribin a totes les regions, fins i tot les més remotes.

A més, la sostenibilitat financera del projecte és un altre repte. És fonamental assegurar fons constants i suficients per mantenir i expandir les activitats. Això es podria assolir mitjançant la creació d’aliances estratègiques.

En resum, encara que hi ha reptes significatius en l’execució d’aquests projectes, amb una planificació estratègica i un enfocament col·laboratiu, és possible superar-los i assegurar un impacte durador i positiu a la salut visual de la comunitat local.

Quina és la teva visió per al futur de la col·laboració entre l’ESCRS i Ulls del món i quines noves iniciatives t’agradaria veure implementades?

La meva visió per al futur de la col·laboració entre l’ESCRS i Ulls del món és una associació encara més sòlida i efectiva, centrada a ampliar l’abast i l’impacte dels nostres projectes conjunts. Espero que puguem continuar treballant junts per desenvolupar programes innovadors i sostenibles que no només millorin la salut visual, sinó que també enforteixin les capacitats locals i promoguin el benestar integral de les comunitats i assegurar equitat en l’accés a les cures de salut visual.

Quines emocions o reflexions t’emportes després d’aquesta experiència?

Després d’aquesta experiència, me’n porto una barreja d’emocions profundes i reflexions importants. Em sento enormement inspirada i esperançada en veure l’impacte positiu que les iniciatives d’Ulls del món estan tenint a les comunitats vulnerables d’Inhambane. La dedicació de l’equip i la gratitud dels pacients m’han recordat la veritable essència de la nostra professió: millorar la qualitat de vida de les persones mitjançant la cura de la salut visual.

Tots plegats podem fer un món millor!