Jesús Barragán és des de fa anys tècnic d’equipaments de l’Hospital Universitari Virgen Macarena de Sevilla, treball que combina amb la tasca de voluntari d’Ulls del món. I és que la figura del tècnic d’electromedicina, tot i que en un principi pot semblar que quedi en un segon pla, és del tot imprescindible perquè la resta de professionals sanitaris de la Fundació puguin tornar la visió a les persones dels països més pobres. Destaca també el seu paper de formació del personal local. Barragán és un voluntari molt implicat amb la Fundació i els seus projectes, com demostren les múltiples visites als campaments sahrauís i la col·laboració amb el programa Ulls de Mali. Aquesta entrevista  li  fem  després  d’un  viatge  al  país  africà  i  a  pocs  dies  de  marxar  cap  als campaments.

Quin paper desenvolupa un tècnic d’equipaments a Ulls del món?

En principi, el mateix que en un hospital: fer revisions, reparacions i muntatge d’equipaments d’ús mèdic, en aquest  cas els específics de l’especialitat d’oftalmologia, tot i que també s’hi afegeixen els equips d’òptica. Així mateix, hi ha un important paper de capacitació.

Tenen moltes necessitats de formació els tècnics dels territoris on es duen a terme projectes?

La formació és sempre fonamental a qualsevol lloc. Jo conec els projectes del Sàhara i Mali i, per exemple, en l’últim d’ells he contactat amb un tècnic i he comprovat que tenen una necessitat de formació important, no només des del punt de vista tècnic sinó també des de l’organització, de gestió d’equipaments, etc. En aquests territoris és fonamental un bon ús i manteniment dels equips, a causa de la seva escassetat i de les dificultats pel que fa a la seva reparació. Per això les activitats de formació d’Ulls del món tenen per a mi una gran importància.

Acabes de tornar de Mali, com ha anat la formació a l’IOTA?

L’experiència ha estat curta però intensa. Com deia abans, les necessitats de formació són molt grans, però no només de transmissió de coneixements sinó també de dotació d’elements tan bàsics com eines, materials o manuals tècnics dels equipaments. Sense això,  és  molt  difícil  organitzar  un  servei  de  manteniment.  Però  a  Mali  la  gent  és excepcional i m’han facilitat molt les coses. Crec que és un bon principi i espero que tingui continuïtat.

No viatjaves al país africà des de l’any 2009, quins canvis hi has notat pel que fa a assistència òptica i oftalmològica?

Lamentablement, per motius de seguretat no he pogut visitar la regió de Mopti per veure l’òptica i el quiròfan de l’hospital de Bankass muntats per Ulls del món. Aquesta vegada m’he quedat a Bamako i això m’ha permès conèixer l’IOTA. M’ha sorprès la quantitat i qualitat de l’assistència oftalmològica, però sorprèn l’extensió del territori que atén: és per a tots els països dels voltants de Mali!

A l’abril vas als campaments sahrauís, quin treball hi faràs?

El pla és revisar els equipaments de les diferents consultes i òptiques. Així mateix, començaré la instal·lació d’una òptica a la wilaia Al-Aaiun.

Què t’aporta col·laborar amb la Fundació, en el terreny personal?

Per a mi és una gran satisfacció poder col·laborar modestament que es pugui garantir el dret humà a la salut, en aquest cas l’ocular. Això i la gent que coneixes t’aporta una gran riquesa personal. En els primers viatges al Sàhara em va impressionar la dignitat amb la qual el poble sahrauí manté una estructura nacional en un territori que és difícilment compatible amb la vida. Ara a Mali m’ha impressionat el nivell de pobresa existent, que també m’ha indignat. Farà falta alguna cosa més que ajuda humanitària perquè països com Mali surtin d’aquesta situació.