Josep Antoni Pujante i Conesa és un metge amb una carrera molt extensa i diversa. Llicenciat en Medicina i Cirurgia a la Universitat de Barcelona, doctorat i diplomat en diverses especialitzacions, ha ocupat diversos càrrecs de gestió, i actualment és director de Relacions Internacionals i Cooperació Sanitària del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

És president del Panathlon Internacional de Barcelona i autor de 20 llibres. Ha pronunciat més de 300 conferències a diversos països i ha rebut 18 condecoracions nacionals i internacionals. A més, va ser el primer metge de l’Estat espanyol a pujar l’Everest.

És col·laborador de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i forma part de consells d’administració d’empreses públiques i consorcis. A Ulls del món tenim l’honor de tenir-lo com a patró des de l’any 2015.

En els últims 35 anys ha participat en diverses missions diplomàtiques, institucionals i de cooperació a diversos països del món. Fa unes setmanes va tornar del continent africà on va visitar el projecte que Ulls del món té als campaments de persones refugiades sahrauís a Tindouf, Algèria. Allà va tenir l’oportunitat de conèixer de primera mà la realitat d’una població amb necessitats d’atenció sanitària ocular, així com la contribució de la Fundació en aquest territori. En aquesta entrevista ens comparteix la seva experiència i les reflexions sobre Ulls del món.

Com i quan vas conèixer la Fundació? Quina relació hi tens actualment?

Vaig conèixer la Fundació Ulls del món quan es va crear, fa més de 20 anys; tenia bona relació amb el president Rafael Ribó i amb el Dr. Borja Corcóstegui, amb qui havíem treballat al mateix centre des de l’any 1974. Després quan vaig ser director de Vall d’Hebron, el 1987, el Dr. Corcóstegui ja era cap del Servei d’Oftalmologia. Recordo que una de les primeres reunions, el 2003, es va celebrar a la primera seu de l’IMO i vàrem planificar un viatge a Bolívia, ja que l’únic projecte aleshores era el dels campaments sahrauís. També hi era la Núria Ramon, a qui coneixia de la Generalitat. En aquella època jo era director de Cooperació Sanitària Internacional de l’Institut Català de la Salut i ja duia molts anys d’experiència en cooperació sobre el terreny com a cirurgià (des de 1983).

Què opines de l’evolució que ha fet Ulls del món des dels seus inicis?

L’evolució d’Ulls del món ha estat espectacular. A base de rigor, serietat, treball i uns projectes ben estudiats, definits, avaluats i en permanent actualització, s’han assolit uns objectius que semblaven impensables fa vint anys. Només cal fixar-se en els indicadors d’activitat; ho reflecteixen tot. Increment d’activitat, penetració en el nucli dels sentiments de la població, tant a Sàhara, com a Bolívia, Mali o Moçambic, i valoració per part dels ciutadans dels països on s’està treballant per tal d’evitar –amb èxit inqüestionable- la ceguesa evitable.

Quina impressió tens de l’atenció ocular en els territoris on actua la Fundació?

S’està fent una gran tasca. Això és un mèrit compartit, entre les persones que dirigeixen la Fundació. No em refereixo al Patronat de la Fundació, ja que nosaltres tenim una tasca institucional de consell rector, sinó als professionals que dirigeixen la Fundació i els que desenvolupen una tasca admirable com a facultatius, com a tècnics, com a logistes sobre el terreny… Tant metges com infermeres, auxiliars i personal de suport estan absolutament sensibilitzats i duen a terme una tasca compromesa amb il·lusió, amb una motivació i una dedicació dignes de tot elogi. El resultat d’haver retornat la visió a tantes persones, amb intervencions quirúrgiques o amb tractaments complementaris o amb mitjans òptics, ulleres, etc. ha canviat la vista i la vida a milers de persones que no tenien accés al dret bàsic de la salut visual.

Quins canvis has vist als campaments des que hi vas anar fa 20 anys fins ara?

Els canvis han estat impactants. Fa vint anys vaig arribar a Tindouf des d’Orà per carretera, en un llarg viatge pel desert. Aquest any hem aterrat a un aeroport modern a Tindouf, volant directament des d’Alger, la capital d’Algèria. He percebut una millor organització política i una estructura social i sanitària més evolucionada. Segueixen mancant infraestructures però hi ha més ciment i formigó en les construccions, que abans eren només de fang i adob. També les comunicacions, carreteres asfaltades que permeten millors recorreguts per la zona, amb més seguretat. També les possibilitats d’evacuació dels pacients que requereixen ser tractats a Alger, Orà o a Europa. L’accés als serveis de salut ha millorat, tot i que encara queda molt a fer; però vull remarcar que el que té un altíssim grau d’acceptació i valoració per part de la població sahrauí és l’atenció visual, el servei que presta el dispensari de la Fundació Ulls del món. Els pacients i les seves famílies tenen un gran afecte per aquest servei i pel tracte que reben dels professionals, no només clínic sinó humà; això és molt important per persones que viuen en un lloc remot i allunyades de moltes comoditats.

També he observat el canvi tecnològic. El fet que gairebé tothom disposi de telèfon mòbil i l’accés a internet per treballar amb l’ordinador suposa un canvi considerable. Estan comunicats amb el món, poden parlar amb parents a països llunyans, es poden coordinar entre ells a les diverses wilaies i poden enviar-se informes mèdics i imatges de telemedicina, etc.

Què és el que més t’ha impressionat del projecte que Ulls del món té als campaments i com creus que està impactant en la salut ocular de la població sahrauí? Com valores el compromís de les autoritats sahrauís amb la salut ocular?

El projecte de la Fundació als campaments és un exemple de cooperació internacional, impressiona a qualsevol. Amb la mínima estructura, que és molt més que la inicial, permet desplegar una activitat ingent, mai vista en aquelles terres on, a més de la patologia oftàlmica, es percep una fatiga moral pels molts anys de malviure en uns territoris  que no són els seus, la seva pàtria històrica i enyorada.

Aquest projecte va ser el primer que va afrontar Ulls del món i va fer honor al seu nom, ja que es va començar a retornar la visió a gairebé tothom que ho necessitava. Una activitat mai vista –mai millor dit– al llarg de la història dels campaments de refugiats. Es va procedir a uns diagnòstics acurats per part dels professionals i amb tractaments ben protocol·litzats. El resultat va ser el desitjat. Ha tingut i té una repercussió imponent en la vida de persones condemnades a no veure-hi mai més, a viure en la foscor. Això ha generat unes mostres d’agraïment i d’admiració properes al miracle. I és ben comprensible. Aquesta tasca i els sentiments que provoca, no es poden resumir només amb dades estadístiques. Més enllà de l’aspecte quantitatiu, hem de valorar les qüestions qualitatives i això no és mesurable, és un sentiment, una suma d’emocions que no s’expressen amb paraules. Aquesta bona feina d’Ulls del món ha canviat la vida de les persones grans, que creien que mai més podrien veure-hi, llegir, gaudir dels nets, a causa de cataractes o altres patologies oculars i han canviat la vida dels joves i adults, que poden tornar a estudiar, o a dedicar-se a les seves tasques laborals. Amb patologies greus de retina, que anys enrere ningú hagués pogut resoldre al mig del desert del Sàhara, Ulls del món ho fa possible.

Quines funcions essencials executa el Patronat de la Fundació?

La nostra tasca és la pròpia de qualsevol Patronat, com un consell d’administració, que ha de tenir la mirada –i bona vista– global, de conjunt de tots els projectes i fixar les línies d’acció ratificant les propostes de la direcció general de la Fundació i dels professionals del Comitè de Direcció. És una funció gratificant, ja que tots els membres del Patronat estem fermament compromesos amb els valors de la Fundació. En el meu cas, que tinc l’honor de representar la Generalitat de Catalunya com a Govern, a més del Departament de Salut, la missió és estar informat per tal d’informar el conseller o consellera i alhora supervisar els projectes donant suport a totes les accions una vegada estudiades a fons.

Moltes gràcies al president, al vicepresident i a la resta de companys del Patronat, especialment al representant de l’ONCE, ja que entre tots treballem amb entusiasme i convicció per un món millor i més just.