Quan i per què et sorgeix la inquietud de recrear mitjans de transport aeris i marítims en escultures i pintures?

De fet, això comença a principis dels anys 80 quan m’interessa, juntament amb les màquines que ja hi mostrava cert interès, descobrir territoris nous i, sobretot, dos mons desconeguts, com són el fons del mar i l’espai exterior.

Les màquines que començo a fer llavors són màquines que et permeten viatjar cap a aquests territoris: són els submarins, són els avions… Al final són màquines que et permeten somiar, com explorar tot aquest món, tot aquest territori tan interessant.

Quina reacció pretens que tingui l’espectador davant les teves obres?

Pretendre… no pretenc res. Intentes que potser desperti alguna emoció a la persona, a la gent que veu l’obra; i que algun record pugui sortir a la llum, alguna petita memòria gravada en el temps… I, a través de la visió de l’obra, això acabi aflorant.

Què has volgut simbolitzar amb l’escultura que has donat a Ulls del món? Quin missatge pretens donar? Què et va inspirar?

De fet l’escultura està basada en un dels temes recurrents a la meva obra, que van apareixent de tant en tant, que és el tema de la barca.

La barca té aquesta forma en certa mesura com molt dolça, com si fos un somriure. Vista des del damunt és de forma el·líptica, que és com la forma de l’ull. I, en aquest cas, hi he situat al damunt una bola del món, la representació d’una bola del món daurada, que vindria a ser el que és l’iris, la pupil·la; i vist des de sobre, estem veient un ull.

La forma del món daurada: el daurat em remet d’alguna manera a tot allò que és sagrat, allò que és important; i, com que té aquest efecte (té un bany d’or i té aquest efecte mirall) al final, quan tu estàs mirant allò, t’estàs veient a tu mateix. Tot plegat parla de viatges, parla de memòria, parla de records, parla de projectes…

Les teves obres estan en museus i sales de tot el món, però havies col·laborat abans amb alguna ONG com Ulls del món?

Tots els anys 90 i fins a principis dels anys 2000 hi havia moltes entitats socials i moltes ONG i organitzacions que demanaven als artistes alguna mena de col·laboració, bé amb la donació d’una obra per a subhastes o una aportació per al fons d’art. I això era una cosa habitual. Últimament això no passa tan sovint.

Jo recordo especialment una col·laboració que per mi va ser important, que va ser amb la Creu Roja.

Quin creus que ha de ser el paper de l’art en la transformació i la justícia social?

L’art té un paper dins del camp de la cultura. Per ell mateix potser no aconsegueix massa coses, però quant als valors humans, quant al fet que l’home s’enriqueix, quant ens fa a tots més solidaris, més col·laboradors, quant d’alguna manera ens obre els ulls a la sensibilitat… aporta valors, tota aquesta exploració, tot aquest intent d’arribar a aconseguir una justícia social per a tothom.

Coneixes la problemàtica que existeix en els països on Ulls del món treballa en referència a la salut ocular? Quina opinió et mereix el treball que fa la Fundació Ulls del món?

De fet el coneixia molt tangencialment, és a dir, a través de notes de premsa que podia llegir al diari, en revistes, i potser, esporàdicament, algun amic que hi viatjava portava alguna notícia de com estava la situació en general a causa de la pobresa o la misèria, en alguns casos, en molts d’aquests països i poca cosa més. De fet, ha estat a través del contacte amb Ulls del món que ja m’he assabentat molt més d’aquesta problemàtica i de la feina que estan fent, que em sembla absolutament impressionant.

Amb quines tres paraules definiries la Fundació?

Amb tres paraules: ciència, generositat i valors.