En Kike Otaegi ha estat i segueix sent el motor de Munduko begiak a Euskal Herria. Juntament amb la seva parella, Karmele Lasa, van creure des del primer dia en el projecte que els va presentar el seu bon amic Rafael Ribó i, al llarg dels anys, han aconseguit fer arribar la veu de les persones amb greus deficiències visuals i sense recursos econòmics a multitud de persones tant a la Comunitat Autònoma Basca com a Nafarroa.

Amb sensibilitat i determinació, Kike ha adherit molts amics i amigues a la causa i, actualment, conformen un equip incondicional de persones solidàries i compromeses amb les diferents activitats de la Fundació. Junts, han organitzat múltiples accions de sensibilització i visibilitat, implicant-se en tots els aspectes. Han impulsat, també, projectes de captació de fons, com la Jornada Solidària a Donostia, que porta ja sis edicions, cada vegada amb més èxit, amb més assistència i recaptació.

Així mateix, en Kike ha representat la Fundació a diverses reunions amb entitats col·laboradores i finançadores, contribuint al prestigi que Munduko begiak té a Euskal Herria com a entitat referent en la lluita a favor del Dret Universal a la Visió. Des del 2012, ja jubilat de la seva professió, en Kike concentra esforços a Nafarroa i ha deixat la representació de la Comunitat Autònoma Basca en mans d’Ana Isasa, impregnada de la seva mateixa motivació i competència.

Segons la Miren Rodríguez, coordinadora de Munduko begiak a Euskadi, “res del que ha succeït hauria estat possible sense la força i la dedicació del Kike”. I que així sigui, per molts anys més.

Per què vas decidir escollir Munduko begiak com a entitat a la qual dedicar el teu temps i esforços? Què t’aporta estar involucrat amb la Fundació? I què t’ha portat a continuar-hi implicat durant tant de temps?

D’entrada, no dic res de nou si assenyalo que la societat basca ha estat i està molt conscienciada al voltant de la solidaritat de formes molt diverses. Està dins. En aquest entorn proper i si tens una mica de sensibilitat i disposició, pots estar en condicions d’aportar alguna cosa vers els altres, siguin propers o llunyans.

Quan el Rafael em va comentar el projecte d’Ulls del món, el que més em va atraure i animar va ser resoldre situacions de ceguesa evitable. Es tractava d’una cosa concreta, tangible, efectiva. En alguns països, malgrat la pobresa i la falta d’estructures d’atenció ocular, es podien començar a resoldre problemes que al nostre entorn no existeixen. Que les comissions d’oftalmòlegs que anaven a operar aportessin uns números de resolució de cegueses evitables, com en el cas de les cataractes i que això, a la vegada, tingués incidència en la millora de la seva situació econòmica. A més de resoldre un seriós problema de salut, ajudava a aquestes persones a sortir de la foscor, veure la llum de la possibilitat de treballar, de poder incorporar-se a activitats productives, que poguessin ajudar a limitar la pobresa personal i familiar… Tot això em va animar a donar un cop de mà en això que avui es denomina Munduko begiak – Ulls del món.

Soc de l’opinió que, en qualsevol àmbit de la vida, si aportes, reps. En relació amb aquest tema, recordo els relats de vivències, experiències, sentiments dels oftalmòlegs i del personal auxiliar, en veure la reacció dels seus pacients després de ser operats amb èxit, i veure o tornar a veure la llum.

Has aconseguit formar un grup sòlid de voluntaris, quina ha estat la clau? Com has pogut contagiar-los el teu entusiasme perquè es comprometin amb la causa?

Acostumo a comentar, de forma metafòrica, que quan treballava sempre portava dues carpetes: la professional i la de voluntari, però la realitat era que la segona gairebé no la mirava. La situació de soledat, vull dir d’estar pràcticament sol, em presentava, a la vegada, la necessitat d’activar algun grup de persones, de posar en marxa un grup de voluntaris. Després de diverses reunions explicatives, recuperant antics amics, creant-ne d’altres, familiars, etc. va donar com a resultat la formació, farà uns vuit anys, d’un grup de voluntaris que ha anat incrementant-se, creant una estructura que ha impulsat i consolidat Munduko begiak.

Persones de professions diverses, amb sensibilitat cap als problemes socials, que creuen en la idea mare de la ceguesa evitable, amb una concepció comuna del voluntariat com una cosa derivada de la voluntat personal de cadascú, que aporta el que sap i coneix, amb un funcionament horitzontal i sense obligacions més enllà de la responsabilitat voluntària que cadascú assumeixi en la realització de les diferents activitats de sensibilització, muntatge d’exposicions fotogràfiques, contacte amb institucions, presentació de projectes, tasques pedagògiques amb joves estudiants, dinars solidaris, organització d’esdeveniments musicals i culturals, etc., i que dona com a resultat la presència d’un grup humà, on l’assistència a les reunions és pràcticament unànime, i on el respecte i la idea de consens i de col·laboració mútua està present a tots els debats.

Aquesta estructura de voluntaris i voluntàries, al voltant de 10 persones, reactiva, a la vegada, a altres cooperadors puntuals que ens ajuden i aporten en la posada en marxa de determinats esdeveniments, com el cas de la Jornada Solidària. Cal destacar també la presència amb caràcter professional de la Miren i de l’Alfonso, amb la seva implicació en les tasques administratives, en l’elaboració dels projectes, en els contactes amb l’Administració, aportant a Munduko begiak un estatus de professionalitat i de bon fer, i als voluntaris un punt de suport per pensar en altres reptes.

Com veus el futur del voluntariat a Euskal Herria? I el futur de Munduko begiak?

He assenyalat abans l’existència d’un grau alt d’implicació social en el tema de la solidaritat… i parlar de futur, crec que implica conèixer el que ens ve.

A nivell de Munduko begiak – Ulls del món, se’ns presenten situacions comunes amb altres fundacions o ONG. Per exemple, com atraure persones més joves a entorns i inquietuds, properes a les nostres, de manera que no es presenti com una cosa per a jubilats?

Estendre el nostre missatge a la societat basca és un tema per reforçar i, sobretot, la consolidació del projecte. I, amb això, l’intent d’ampliar el nombre de voluntaris i voluntàries a altres activitats.

Quines activitats t’han resultat més satisfactòries i quines més difícils d’afrontar? Quina activitat que encara no hagis realitzat t’agradaria organitzar?

Doncs potser una, que va ser la que més em va costar organitzar en plena travessa del desert. Des de fa anys, arriben a Euskal Herria nombrosos nens i nenes del Sàhara a passar les vacances. Crec que va ser l’any 2012 quan la majoria (65) dels infants que van arribar aquell estiu a Gipuzkoa van tenir l’oportunitat que la seva salut ocular fos revisada en el Servei Basc de Salut. Vam comptar amb l’ajuda d’oftalmòlegs residents al País Basc; diversos voluntaris d’Ulls del món que havien participat en les comissions mèdiques que es traslladaven a altres països. Amb aquesta iniciativa, a més de detectar dos casos complicats (un d’ells va ser tractat aquí i l’altre va tenir continuïtat en els mateixos campaments del Sàhara), vaig conèixer millor la problemàtica de la visió i em va ajudar a reafirmar-me en el que s’estava fent.

Quina activitat organitzar? Posats a somiar, la de poder implementar, a Euskal Herria, algun esdeveniment socio-medico-cultural, de gran impacte, i que pogués ser un mitjà per donar a conèixer a la ciutadania la situació de la salut ocular a nombrosos països.

Quin creus que ha estat i segueix sent la teva aportació més gran a la lluita contra la ceguesa evitable?

Em satisfà haver empès l’activació i consolidació del que avui és el grup estable de voluntaris de Munduko begiak – Ulls del món a Euskadi i Navarra.