Com es va iniciar la teva col·laboració amb Ulls del Món per al projecte a Tarija i en què consisteix?
Vaig començar a treballar per la Fundació l’abril de 2016. Sóc psicòloga i col·laboro realitzant tallers de capacitació i xerrades de prevenció sobre salut visual a nens, nenes i adolescents. També treballo amb els professors capacitant-los sobre la tècnica de la presa d’agudesa visual perquè puguin detectar problemes de visió i que, a través dels seus pares, els estudiants puguin ser atesos a temps.
Quina percepció tens de la tasca d’Ulls del Món a la zona, quina és la seva repercussió?
Comptar amb informació oportuna i adequada és molt important. La població de Tarija mostra un aparent descuit davant la cura dels ulls. Durant moltes de les xerrades de sensibilització els professors han començat a prendre consciència sobre aquest tema. A cada curs detecten que hi ha entre 5 i 8 nens i nenes que necessitarien ulleres i no les porten.
Un problema molt evident és la manca d’especialistes (oculistes) en el servei de salut pública.
Com és, a grans trets, la població que es beneficia d’aquesta assistència?
Treballem als col·legis que es troben a la zona rural, periurbana i on es troba la població amb menys recursos econòmics.
Com veus el futur d’aquestes activitats a Tarija i a Bolívia? Com són rebudes en aquestes comunitats?
És important sensibilitzar la població i les autoritats sanitàries sobre la salut visual. La població de Tarija entén la problemàtica que representa la salut visual. La majoria d’Unitats Educatives té grans expectatives perquè esperen que la Fundació faci la detecció oportuna de problemes de visió i també que es realitzi la dotació de les ulleres que es necessiten.
Les juntes escolars de pares de família donen suport a aquest tipus d’activitats. És molt important arribar fins a l’últim racó de tota la població de Bolívia, especialment als sectors més vulnerables com són les àrees rurals i els nens i nenes.