Marina Geli coneix bé el treball d’Ulls del món. Des dels inicis de la Fundació, el Departament de Salut és patró de l’entitat i dona suport als seus projectes de cooperació. A més a més, l’any 2005 va adherir-se com a consellera al manifest a favor del Dret Universal a la Visió que Ulls del món va elaborar en el marc del Dia Mundial de la Visió.  Llicenciada en medicina i especialista en malalties infeccioses, sida, prevenció comunitària i disminució psíquica, Marina Geli ha estat responsable mèdica del Centre Joan Riu-Consorci Sant Gregori, l’Associació Pro Persones amb Disminució, l’Associació Comunitària Antisida de Girona i la Federació Catalana d’ONG-Sida. Va entrar en política l’any 1984 com a regidora de l’Ajuntament de Sant Gregori i com a membre del Consell Comarcal del Gironès. Ha estat diputada al Parlament de Catalunya des de 1995 fins al seu nomenament com a consellera l’any 2003.

Com valora la situació sanitària actual als països més pobres del món? I en l’àmbit de la salut ocular?

A la majoria d’aquests països existeixen enormes dificultats d’accés als serveis sanitaris més bàsics i difícils condicions de vida (aigua potable i aliments, entre altres), situació que té els seus efectes sobre la salut de la seva ciutadania, també l’ocular.

Quin paper ha de jugar la formació en la  millora dels sistemes sanitaris d’aquests països?

És una peça clau, els esquemes d’ajut al desenvolupament han de basar-se en la millora de la formació dels professionals i  en la millora de la formació de la dona, ambdós elements són claus. El canvi en aquestes societats arriba de la mà de la dona, és evident que han de tenir recursos desprès. En molts dels països del sud, sobretot d’Àfrica, la manca de recursos humans, de professionals formats, és una barrera infranquejable.

2/3 parts de les persones cegues al món  són dones i nenes. Què s’ha de fer per pal·liar aquesta situació?

Està demostrat que el paper de la dona en el si de la família i en el seu medi social és la porta d’entrada de molts dels canvis que cal fer en aquestes societats.

L’any passat va tenir l’oportunitat de conèixer en primera persona el projecte de cooperació que Ulls del món té a Moçambic. Quina valoració en fa?

Vaig conèixer el vostre projecte i bona part dels que es desenvolupen allà de l’àmbit sanitari. L’esforç que feu és molt notable i cal que tots treballem perquè les actuacions de la cooperació siguin sostenibles en el temps i perdurin. Hem de posar més esforços en la formació de tècnics i professionals locals.

Què s’està fent des del Govern de la Generalitat per millorar els sistemes sanitaris dels països més pobres?

Catalunya, que és solidària i fa un gran esforç i dedica uns recursos importants, pot contribuir amb el que millor sap fer: formació i assistència tècnica, però al terreny, o bé millorant les estructures de govern dels països i dels seus responsables de salut. Estic convençuda que hem de treballar més per  coordinar-nos, per treballar en el que suposi elements de canvi i de continuïtat. Ens cal acceptar que som petits i limitats i, que coordinats, que no vol dir ajuntats, cal incidir més en les estructures que han de portar i mantenir els canvis en aquelles societats.

Com a professional sanitària, creu que aquest és un sector solidari?

El sector és molt solidari, ja en el propi fet de l’atenció a la salut hi ha un element de sensibilitat vers els altres. Els nostres professionals són molt sensibles i tenen molts projectes entre mans i volen fer-ne de nous. Cal però, que a més, siguem organitzats i generosos deixant de banda protagonismes i essent més capaços de treballar sumant.

La societat catalana està realment prou conscienciada sobre la situació de la ceguesa evitable al món? Què cal fer més?

Crec que les nostres societats benestants, com la catalana, molts cops s’obliden dels problemes de salut que hi ha en països del sud, i alguns d’ells, fins fa ben poc encara ens afectaven. Sensibilitzar, però sobretot informar són tasques que cal seguir fent.

Vol donar algun missatge als voluntaris, donants i col·laboradors d’Ulls del món que llegeixen aquesta entrevista?

Agrair-los la tasca que fan, el suport que donen i demanar-los que continuïn ajudant amb generositat i sensibilitat, en resum un mot: GRÀCIES.