Patricia Tárraga és la coordinadora del projecte de cooperació que la Fundació duu a terme a El Alto i la seva àrea d’influència i encapçala l’equip local. És llicenciada en Auditoria Financera i Administració d’Empreses, i va començar la seva carrera professional com a consultora externa de diferents empreses privades. L’any 2001 va entrar en l’àmbit de les entitats sense ànim de lucre, inicialment treballant amb nens i nenes del carrer i més tard com a coordinadora financera de Metges sense Fronteres. El 2010 fa un altre pas i comença a treballar per millorar la salut ocular de les persones del seu país

Què et va despertar l’interès per la cooperació?

En la meva etapa universitària vaig fer de voluntària en organitzacions socials i em vaig adonar de les necessitats existents entre la població, principalment en salut i educació, i que hi ha entitats interessades a col·laborar en aquestes àrees. Això em va ajudar a comprendre la importància de canalitzar els recursos obtinguts de forma professional i aconseguir un objectiu pel bé comú, al qual es pot arribar amb l’actuació, el compromís i la participació dels actors públics i privats.

Com definiries el programa que Ulls del món duu a terme a Bolívia?

És un programa que té com a objectiu la millora de l’accés a la salut ocular de la població del municipi d’El Alto i la seva àrea rural d’influència. Es planifica acabar-lo el 2013 i que se’n beneficiïn unes 200.000 persones, entre població que vagi als consultoris de la xarxa oftalmològica, beneficiaris de les cirurgies oculars, població que pugui accedir a l’atenció oftalmològica a zones rurals i assistents a les xerrades sobre salut ocular.

Quins són els punts forts?

Es tracta d’un projecte integral, que engloba l’atenció oftalmològica, la formació al primer  nivell  d’atenció  en  el  diagnòstic  oportú de patologies oculars i les accions de prevenció entre la comunitat. L’existència de la xarxa oftalmològica, única a Bolívia, és un exemple que la salut ocular pot ser de qualitat i accessible per a la població més desfavorida. Un altre punt important són els recursos humans, l’equip de treball amb què compta el programa, molts amb anys d’experiència i amb un coneixement ampli del context.

Cap a on creus que ha d’evolucionar el projecte?

S’ha de buscar la rèplica de la xarxa oftalmològica d’El Alto en altres departaments de Bolívia, o potser a la mateixa ciutat de La Paz. Les accions de prevenció, que inclouen activitats de promoció, s’han d’orientar  de manera que aconsegueixin un ressò no només en l’àmbit departamental, sinó també nacional. I, finalment, l’existència del manual de salut ocular, ja aprovat amb la contrapart pública, ha de permetre la seva rèplica a altres departaments de Bolívia.

Estan preparades les autoritats bolivianes per assumir la gestió de les activitats?

Les autoritats bolivianes han anat assumint a poc a poc aquestes activitats i estem en un bon moment. Un bon exemple és que un 70%  dels recursos humans de la xarxa ja depenen de la gestió de la contrapart pública. Un altre exemple és l’actuació a les zones rurals, on el Ministeri de Salut, representat pel SEDES La Paz està dissenyant, juntament amb Ulls del món, un pla d’intervenció en salut ocular per fer-lo extensiu en un futur a altres departaments de Bolívia.

Com creus que valora l’entitat la població d’El Alto?

Els habitants d’El Alto la valoren positivament i agraeixen la intervenció d’Ulls del món. Tot i això, encara hi ha força desconeixement entre la població de l’existència de la xarxa oftalmològica i de les accions de prevenció de problemes oculars que s’han de fer des de la mateixa comunitat. Queda encara un llarg camí per recórrer i estic segura que ho podrem aconseguir amb l’equip de treball que té actualment la Fundació a Bolívia.