En Rubén és un jove diplomat en Òptica i Optometria que va començar la seva relació amb Ulls del món “gairebé per casualitat”, segons diu ell mateix. Va conèixer la Fundació a través de dues companyes de feina, moment a partir del qual va fer-se voluntari. El 2004 va tenir l’oportunitat de participar en la primera comissió al Sàhara, lloc on tornaria dos anys després. Tot i desplaçar-se sobre el terreny, segueix destinant a Ulls del món bona part de les hores lliures que li deixa la seva feina d’optometrista, ajudant en la classificació de material. La seva última ‘aventura’ ha estat fa poques setmanes a Bolívia.

Com ha anat la teva experiència a El Alto?

La veritat és que molt bé. En les experiències anteriors al Sàhara havia tractat amb nens el primer any i havia fet una tasca de formació d’òptics el segon. A Bolívia he atès directament a persones adultes i ha estat molt gratificant. Realment el dia a dia és molt intents i tornes a casa esgotat però molt satisfet.

Quines semblances i diferències hi veus respecte a les comissions del Sàhara?

Crec que són territoris molt diferents. El Sàhara és realment una zona molt pobra, mentre que a Bolívia s’hi veuen possibilitats de futur. Un exemple és que el personal local que ens ajudava tenia més coneixements mèdics. Això sí, és un país amb molta desigualtat i cal que les classes benestants s’adonin que han de ser ells qui han de canviar aquesta situació.

Quina va ser exactament la teva tasca a terres bolivianes?

Jo feia una primera anàlisi dels pacients. Podríem dir que feia com un ‘cribatge’ o selecció per saber quins d’ells s’havien d’intervenir. A més, en certa manera feia de psicòleg, ja que la gent tenia molta por de les operacions i els havia de fer entendre que seria positiu per a ells. També vaig fer una xerrada bàsica de salut visual, amb una bona resposta dels assistents, però el cert és que encara hi cal molta labor d’informació.

Què t’aporta la participació en aquestes comissions, com a persona i com a professional?

En l’àmbit personal, moltíssim. Tractes amb persones que viuen en una situació precària però que t’acaben ensenyant ells a tu. És una experiència que m’ajuda a desconnectar de la rutina diària, però també a valorar més el que tinc. I, pel que fa a la feina, en aquestes comissions has d’afrontar condicions més dures de treball que aquí i això t’obliga a buscar-te la vida com sigui. A més, aprenc molt dels oftalmòlegs desplaçats.

Quins projectes de futur tens amb Ulls del món?

Doncs a l’octubre tinc previst tornar al Sàhara. Si pogués marxaria abans, però només puc viatjar en dies de vacances.