Santiago Ruiz és un exemple de professional involucrat amb Ulls del món en una activitat no sanitària. Tot i que és llicenciat en Medicina i Cirurgia, la seva especialització posterior en gestió i direcció d’empreses l’ha portat a desenvolupar pràcticament tota la seva vida laboral en empreses subministradores de material hospitalari. Santiago col·labora des de fa anys amb la Fundació aportant la seva
experiència al sector privat per millorar els processos de treball i la consecució d’objectius. En definitiva, aporta el seu gra de sorra per obtenir una millor eficiència de les accions dutes a terme en el marc dels diferents projectes de cooperació en benefici de les persones dels països més empobrits.

Com comença la teva vinculació amb Ulls del món?

L’any 2008 entro a formar part del programa Alumni Solidari, projecte de cooperació d’Esade amb ONG, que facilita un servei de consultoria a través d’exalumnes de l’escola. Un grup de sis persones vàrem intentar entendre com era el món de la gestió d’una organització del tercer sector; al final considero que ens vàrem endur més del que vàrem deixar en la nostra actuació. Quan es va acabar aquell any, Ulls del món ja m’havia clavat el fibló i la Núria Ramon em va oferir seguir vinculat en el que faig ara.

Amb què col·labores, actualment?

La Núria ho va resumir a la perfecció en l’exposició que va fer d’aquell treball conjunt a l’acte de clausura del programa: crear un espai de reflexió. Desconec si existeixen receptes vàlides en gestió o només preguntes; i menys encara que es puguin portar de l’empresa privada a una organització sense  ànim de lucre. Cap on anem i com hi arribarem, i si anem per on hem decidit que aniríem. Aquestes són les preguntes que he ajudat a plantejar a l’equip de direcció d’Ulls del món.

Hi ha gaire diferència entre el treball que es fa a l’entitat i el que es fa a l’empresa privada?

Els temps, l’esquema de valors i la priorització, el procés de definició del que s’ha de fer i com s’ha de fer no són com estem acostumats a l’empresa privada. En una entitat sense ànim de lucre es decideix fer les coses que es fan perquè s’han de fer. En una empresa els condicionats econòmics i polítics determinen no només si les pots fer, sinó si les has de fer. A l’empresa amb ànim de lucre la mateixa activitat genera el benefici econòmic, els atípics haurien de ser l’excepció. En teoria, com més i millor faig l’activitat fonamental més benefici genero. En una ONG, com més i millor activitat principal faig més forat genero al compte corrent. Doncs potser millor quedar-se quiet! No, això és viure!

El context de crisi econòmica actual influeix en aquest àmbit?

Avui el diner està menys distribuït. Els agents econòmics que l’acumulen estan afectats per un marc de joc les tensions del qual són menys propícies a la reinversió social. Això indubtablement fa que sigui més difícil l’accés a fons per a la cooperació.

Cap on creus que ha d’avançar Ulls del món en el futur?

La Fundació té clar el centre de la seva activitat, la seva raó de ser, i com realitzar-la. Per fer-ho, és indispensable desenvolupar una excel·lent línia de treball en la sostenibilitat com a organització, des del punt de vista polític i econòmic. També cal avançar  en  la  professionalització  de  la  captació  de  fons,  de  manera  que  el compromís, ja no amb els programes existents sinó amb la pròpia missió, no pugui estar supeditat a la variació d’interessos externs. Les polítiques de l’organització en aquesta matèria han d’assegurar l’estabilitat pressupostària.

Què t’aporta, personalment, col·laborar amb la Fundació?

Buscar aquest equilibri moral i econòmic que costa trobar quan treballes en organitzacions enfocades al benefici econòmic. I aprofundir en la generositat, donar a canvi de res. És un dels elements que proporcionen més felicitat.