Seydou és expert en administració d’assumptes socials i desenvolupament comunitari i social, formació que ha adquirit tant en el seu país natal, Mali, com a França.

Sensible i compromès, ha treballat en diferents organitzacions internacionals en la promoció de la salut. I, des de fa gaire bé 13 anys, és un referent del projecte d’Ulls del món a la regió de Mopti. Junt amb l’Albert Coulibaly (coordinador d’Ulls de Mali), dirigeix i implementa les activitats de sensibilització i formació, coordina i organitza les campanyes d’atenció oftalmològica i està en contacte amb les contraparts i entitats col·laboradores del projecte per al bon fer de les activitats.

Durant la seva recent estada a Barcelona, on va viatjar per participar a les jornades d’avaluació i reflexió que celebra anualment la Fundació, va presentar l’extraordinari treball realitzat per l’equip de Mali, amb encert i eficiència, malgrat els recursos limitats i la dificultat del context malià.

Pare de cinc fills, al Seydou li agrada, en les seves estones lliures, gaudir de la família, dels viatges i de l’esport.

Per què vas decidir treballar per a Ulls del món a Mali? Què et va atraure del projecte?

Em van motivar diferents factors: en primer lloc, em va atraure l’objectiu, la missió i la visió i els principis de la Fundació Ulls del món; en segon lloc, ja tenia sis anys d’experiència en el camp de la salut ocular primària, en un entorn comunitari, i, en tercer lloc, estava familiaritzat amb l’idioma, el modus vivendi i els aspectes socioculturals de les persones que viuen a la zona on opera el programa.

El que més em va agradar del programa va ser la gestió transparent i la implicació de les parts interessades, amb una visió sostenible. Ulls del món seguirà donant suport al programa a través de: formació per a l’obtenció de diplomes, formació contínua, formació sobre enfocament de gènere i accés a atenció oftalmològica, sensibilització de la població, donació d’equipaments i materials adequats, construcció i renovació d’infraestructures oftalmològiques/òptiques i subministrament d’aigua potable, tenint en compte l’impacte del canvi climàtic en l’entorn social. La Fundació Ulls del món escolta la comunitat i té en compte les seves necessitats expressades en relació amb la seva missió de lluitar contra la ceguesa causada per malalties oculars prevenibles i curables.

Quina és la situació de la ceguesa evitable a la regió de Mopti? Per què és tan important avançar en l’accés universal a la salut ocular en aquest territori?

No disposem d’una publicació recent sobre la situació de la ceguesa evitable a la regió de Mopti, però és molt preocupant. La ceguesa evitable segueix sent un problema de salut púbica. Durant les campanyes de consulta gratuïtes organitzades per la Fundació, les malalties oculars com les cataractes, el glaucoma, els defectes de refracció, la limboconjuntivitis endèmica dels tròpics (LCET) i la triquiasi tracomatosa són les detectades més freqüentment.

A més, observem que a les zones rurals es detecta un gran nombre de cataractes a cada consulta gratuïta, però un nombre petit de persones acudeixen a operar-se de cataractes quan es cobra. L’argument esgrimit per la majoria dels malalts de cataractes és la falta de recursos econòmics per al seu tractament.

Sí que és molt important millorar l’accés universal a l’atenció oftalmològica en aquesta regió, perquè, d’una banda, deu anys de crisi de seguretat han repercutit negativament en els ingressos de la població local, que sovint no té ni per menjar diàriament. D’altra banda, la seguretat social cobreix principalment els treballadors assalariats. En particular, l’assegurança mèdica obligatòria, que depèn de la caixa nacional de l’assegurança de malaltia, no cobreix les lents correctores. En els vuit districtes sanitaris, només hi ha tres oftalmòlegs per a una població de 2.958.872 habitants, dels quals 1.495.559 són dones. També hem de donar-los suport amb els recursos adequats.

Perquè si tots els actors del sector oftalmològic no posen en comú les seves accions mèdiques humanitàries, el camp de l’oftalmologia no podrà assolir el seu objectiu.

Com descriuries la situació de les dones que tenen problemes oculars? Per què els costa més rebre atenció? Què s’està fent i què es pot fer per eliminar les barreres que es troben?

Actualment, amb la crisi de seguretat, el nombre de dones vulnerables ha augmentat considerablement: dones soles a càrrec de la llar com a conseqüència del conflicte armat, baixos ingressos, vídues, amb discapacitat visual.

En general, s’ha d’assenyalar que les dones són les més afectades per les malalties oculars, i es vital centrar-se en aquest aspecte, ja que les dones són la columna vertebral de la família i de la comunitat en general. L’accessibilitat geogràfica i la falta de recursos econòmics segueixen sent els principals obstacles per al tractament de les malalties oculars curables. L’accés tardà al centre de salut és més freqüent entre les dones i els nens.

Què es pot fer per afrontar aquest repte?

  • Reforçar l’autopromoció de les dones donant-los l’oportunitat de dedicar-se a activitats generadores d’ingressos;
  • Alfabetització de dones analfabetes;
  • Formació en esperit empresarial i gestió de fons;
  • Pressionar els caps de família perquè animin les dones a anar lliurement als centres sanitaris, si és necessari;
  • Augmentar els canals de comunicació sobre l’accés a l’atenció sanitària oftalmològica.
Quina situació de vida és la més comuna entre les persones amb greus deficiències visuals a la regió? Quin cas dels que hem pogut tractar a la Fundació és el que t’ha impactat més?

La situació més freqüent sol ser la derivació tardana de persones amb deficiències visuals greus a centres sanitaris amb personal oftalmològic qualificat. S’han enregistrat diversos casos de cataractes intumescents, glaucoma primari d’angle obert en fase terminal, nens que pateixen malalties oculars congènites, o com a conseqüència de traumatismes, retinopatia diabètica i retinoblastoma.

Els casos que més m’han impactat són sobretot d’alumnes amb cataractes, triquiasi tracomatosa i defectes de refracció que venen a explicar-nos com han reprès les activitats que havien abandonat durant molt de temps a causa d’aquestes afectacions. I ho fan amb un somriure a la cara i paraules d’agraïment per a l’equip.

La medicina tradicional segueix tenint un paper molt rellevant en els pobles, com és la vostra relació amb els curanderos i herbolaris? Veieu un avenç en la seva col·laboració?

Actualment, a les zones que no estan cobertes per facilitadors, professors i enllaços comunitaris formats en atenció primària de la vista, el primer que fan les dones quan tenen problemes oculars és anar a un terapeuta tradicional o herbolari. Aquest fet va despertar la curiositat de l’equip del programa Ulls de Mali per establir una relació amb la Federació d’Associacions de Tradithérapeutes Bandiagara (FATTB) i Herboristes. La FATTB compta amb més de 800 membres en els districtes sanitaris de Bandiagara, Bankass i Koro. Els FATT estan reconeguts pel CRMT (Centre d’Investigació de Medicina Tradicional). El CRMT depèn de l’Institut Nacional d’Investigació en Salut Pública (INRSP) de Mali.

Des de finals de 2021, la Fundació Ulls del món, en col·laboració amb el departament regional de salut de Mopti i els centres de salut de referència de Bandiagara, Bankass i Koro, ha finançat la formació de 30 terapeutes tradicionals/herbolaris, entre ells cinc dones, en l’accés a l’atenció oftalmològica en els centres de salut i a l’Hospital Sominé Dolo de Mopti. Durant els tallers d’alineació, aquests curanderos tradicionals es van comprometre a donar suport a les activitats del programa Ulls de Mali a la regió de Mopti. Contribueixen en gran mesura a sensibilitzar i derivar els pacients de les poblacions rurals que pateixen malalties oculars als centres i unitats d’oftalmologia. Els 30 terapeutes tradicionals/herbolaris dels tres districtes presenten regularment els seus informes mensuals de l’activitat als assistents mèdics d’oftalmologia. Es beneficien de sumes globals en concepte de crèdits de comunicació per informar els oftalmòlegs de les seves remissions. També celebrem una reunió trimestral a la seu del Centre de Salut de Referència de cada districte sanitari per debatre els punts forts i dèbils de la col·laboració. La relació és bona, perquè hi ha hagut molts avenços positius des de 2022.

En quina mesura les activitats de reducció de l’impacte del medi ambient (com l’eliminació de residus o les plaques solars) que s’estan implementant creus que impacten en la salut ocular de la població?

Ja creiem que s’està reduint l’impacte mediambiental: en el marc de la gestió dels residus biomèdics, el programa Ulls de Mali ha construït dues incineradores homologades del tipus Montfort millorant els districtes de Djenné i Mopti, on ara s’eliminen els residus sense fums tòxics ni contaminants, i molta menys calor que afecta la visió. Entre 2022 i 2023, el programa també ha format diversos treballadors i treballadores de la salut (metges, infermers i higienistes) dels districtes de Bandiagara, Bankass, Djenné, Mopti i Koro, així com de l’Hospital Sominé Dolo de Mopti, en la gestió de residus biomèdics, des de la producció fins a l’eliminació, amb la posada a disposició de contenidors de classificació de residus.

La instal·lació de plaques solars en els edificis dels Centres de Salut de Referència, com a Youwarou, i el subministrament d’aigua potable, com bombes alimentades per energia solar, contribuiran a reduir els fums negres que desprenen els generadors de gasolina o dièsel, que sovint provoquen al·lèrgies oculars, amb el conseqüent llagrimeig i picors, sobretot en els nens petits.

Quines coses destacaries de la forma de treballar d’Ulls del món? Què és el que la fa diferent d’altres entitats que tenen programes a Mali?

El suport absolut de la comunitat al programa Ulls de Mali enalteix la manera de funcionament d’Ulls del món. El que diferencia la Fundació d’altres programes a Mali és la seva credibilitat i bon govern en la correcta gestió dels fons, amb la plena participació dels socis des de la fase de planificació fins a l’execució del projecte.

Quin és el repte més imminent de la Fundació a Mopti? Com beneficiarà a la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible?

El repte més imminent de la Fundació és formar i equipar personal oftalmològic qualificat per acabar amb les cataractes i oferir una atenció de qualitat als menors de 18 anys que pateixen defectes de refracció a les regions de Bandiagara, Douentza i Mopti. En segon lloc, donar suport al procés d’eliminació del tracoma, proporcionant aigua potable a la comunitat i cirurgia gratuïta als casos de triquiasi tracomatosa. Per últim, assolir la independència econòmica de les dones perquè puguin costejar-se l’atenció oftalmològica sense limitacions. Això suposarà una important contribució a l’Objectiu 3 dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, que és “permetre a totes les persones gaudir d’una vida amb bona salut i promoure el benestar per a totes les edats”.