El tracoma és la principal causa infecciosa de ceguesa del món i 157 milions de persones estan en risc de patir-la. Forma part de les NTD, malalties tropicals desateses, que, tot i tenir un fàcil tractament, poden desencadenar en una ceguesa crònica si no s’aturen a temps.

Més del 80% del tracoma es concentra en 14 països de màxima pobresa, on es requereix una acció immediata. Es tracta de zones on no hi ha una higiene ocular adequada ni accés a l’aigua ni al sanejament, llocs on la infecció té l’escenari perfecte per aparèixer i reproduir-se.

Les inflamacions repetides de la conjuntiva acaben afectant les vores de les parpelles i les pestanyes, cosa que fa que les cicatrius resultants freguin el globus ocular i provoquin que la còrnia s’acabi ulcerant.

Un cop contagiat –normalment per contacte directe amb les secrecions oculars de persones infectades a través d’objectes d'higiene personal– l’ull necessita rebre el tractament adequat, però en la majoria dels casos aquest no acaba fent-se perquè no hi ha un sistema sanitari de qualitat i les persones afectades no poden arribar a l’hospital més proper.

Infants i dones són els col·lectius més vulnerables i exposats a una malaltia que està present a gairebé totes les zones més pobres del planeta i que no només provoca ceguesa, sinó també estigmatització i reclusió. S’estima, a més, que el tracoma produeix la pèrdua de tres a sis mil milions de dòlars en productivitat cada any.

La clau de la seva prevenció és un bon sanejament bàsic i l’educació sobre la correcta higiene personal, no només per evitar la propagació del bacteri, sinó també la recidiva en els ulls ja infectats. En aquest sentit, la prevenció precoç és el millor tractament.

 

Coneix la història de l'Assatou Guindo

L’Assatou Guindo i els seus infants

Tenia triquiasi, em depilava les pestanyes cada dia, ja que la meva mare també havia patit aquesta malaltia. Si no em depilava les pestanyes em picaven els ulls i em rascava. La meva visió cada cop disminuïa més.

Un dia, el tècnic del Centre de Salut Comunitària de Bankass, Mahamane, em va dir que els metges operaven casos de triquiasi. Tenia por, no havia estat mai al centre i no hi vaig anar. Un altre dia, la sensibilitzadora de la CAFO, Binta Togo, em va informar que els cirurgians d'Ulls del món havien anat al centre.

Un dia un equip va venir a casa meva per tractar-me la malaltia. No vaig tenir elecció i vaig acceptar a contracor.

En el moment de l’operació no vaig sentir res. L’endemà em van treure l’embenat i vaig començar a veure-hi bé. Al cap de set dies ja estava curada. Ara sóc molt feliç, faig totes les activitats sense problemes. Gràcies a Déu l’operació ha anat molt bé.

Estic molt agraïda. Després de la meva operació, altres dones del poble s’han operat també gràcies a la meva experiència i a la sensibilització de les dones de l’associació CAFO. Espero que Deú ajudi sempre aquest projecte perquè continuïn operant.