Una gran part de la població més vulnerable de Bolívia viu en zones rurals allunyades on, a causa de la manca de recursos econòmics i a la situació geogràfica, sovint no hi arriba informació ni les ajudes necessàries. El desconeixement i la incomunicació provoquen que moltes de les persones que pateixen ceguesa per culpa d’unes cataractes mai s’hagin plantejat que la seva patologia pot ser reversible i visquin resignades en una foscor que seria innecessària.
Sovint es tracta de persones d’edat avançada que provenen de famílies de camp molt pobres. No saben per què perden la visió i tampoc que podrien recuperar-la. L’Andrés i la Margarita són dos d’aquests casos.
No sabia per què no hi veia, i menys encara que podia tornar a veure-hi.
Andrés Serrano va començar a perdre la visió sense saber-ne el motiu. Tenia 78 anys i vivia sol a Chuquisaca, fins que una de les seves filles se’l va emportar a viure amb ella a una zona rural aïllada de Tarija. Allà va passar dos anys cec, caminant en la foscor amb l’ajuda d’un bastó i patint perquè havia de dependre del seu net per moure’s. Tot va canviar quan la seva filla va esbrinar que un equip d’Ulls del món visitaria la zona.
A la consulta va saber per primer cop que la causa de la seva ceguesa eren les cataractes als dos ulls. I també va saber que la Fundació el podia operar. Ni ell ni la seva filla s’ho creien. En acabar la intervenció, l’Andrés va tornar a veure-hi, ja pot caminar sense bastó i cuidar de si mateix, i el que el fa més feliç: el seu net pot dedicar-se als seus estudis per complet perquè ja no s’ha de preocupar per ell.
Com l’havia de deixar cega una malaltia!
Margarita Narvaez tenia 78 anys, vivia al camp amb el seu marit, un dels seus fills i tres nets. Havia anat perdent la visió, va haver de deixar de fer qualsevol tasca de manera autònoma, i portava més d’un any cega i depenent de l’ajuda dels seus nets. Quan finalment la va visitar un especialista, ni ella ni el seu marit podien creure que una malaltia l’hagués deixat cega.
Ella va ser una de les beneficiàries de les darreres campanyes de cirurgies d’Ulls del món. En treure-li les benes i veure-hi de nou, la Margarita no podia donar crèdit. “¡Ahora todas las cosas son buenas! ¡Salgan más al campo a buscar a más enfermos!”.
Ulls del món realitza àmplies accions de difusió a Bolívia per arribar als col·lectius més desfavorits i distants, que d’aquesta manera reben informació i atenció ocular per recuperar la vista i una nova vida.
El projecte Ulls de Bolívia compta amb el suport financer de l’AECID (Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament) i CBM.