En Joan Barril i Joan Ollé llegint el text Colors durant la celebració de La Nit dels Ulls del món 2008
Joan Barril i els ulls tapiats. Joan Barril i els colors. Joan Barril i les paraules… Joan Barril ha estat sempre amb Ulls del món. Des del naixement de la Fundació, quan ens va explicar la seva colpidora experiència de conviure amb el seu pare, cec, i es va posar al costat de les persones que són cegues perquè són pobres, perquè la vida els ha portat a néixer en territoris on no està garantit l’accés a la salut ocular. Persones innecessàriament cegues.
Com va dir en la celebració del Dia Mundial de la Visió de l’any 2005: “El món està ple de causes, totes elles probablement justes i necessàries. Però per a tota aquesta gent que avui celebra i maleeix el seu dia, la vista és la vida.” Joan Barril i la vida.
Tancar els ulls a les injustícies o a la desgracia és fàcil però el que és realment difícil és intentar veure-hi en la ceguesa. En això el Joan també ens va ajudar al llarg dels anys i, en el sopar solidari que organitza anualment la Fundació – La Nit dels Ulls del món-, l’any 2008, ens va ajudar a donar a conèixer la tasca de cooperació oftalmològica, retransmetent en directe, en el Cafè de la República, tot el que s’anava produint. Les seves paraules van arribar als seus oients, aquells qui creien que quan Joan Barril parlava valia la pena escoltar i creure.
Aquella mateixa nit, en la foscor, el Joan Ollé i ell ens van explicar els colors, com si fóssim cecs… “Com podríem explicar a algú que no els ha vist mai com són els colors?” es preguntaven… I ho van fer a través de les paraules: “El blanc és la mirada que no mira, el pensament que no pensa, la memòria oblidada…” (llegir text complert)
Per a Joan Barril, com ell mateix va deixar escrit, “tornar la vista a qui no hi veu no és un acte exclusivament sanitari: és, sens dubte, un acte d’emancipació.” (llegir text complert: Disc dur, per Joan Barril. El Periódico 13 de novembre de 2005). Certament, el cec, que recupera la visió, torna a ser autosuficient. Pot estudiar, treballar i atendre la seva família. El cec que recupera la visió és més lliure que abans. Aquest és el cas de milers de persones vulnerables dels territoris amb els quals col·labora la Fundació que han tornat a veure-hi gràcies a l’esforç d’Ulls del món els darrers 13 anys i de totes les persones sensibles amb el Dret Universal a la Visió i implicades, com el Joan, patró de la Fundació des de l’any 2011, en lluitar contra la ceguesa evitable.
A través dels seus articles, de les seves entrevistes a la ràdio, de les recomanacions i propostes, el Joan ens ha ajudat a fer més gran la Fundació. Rafael Ribó, president d’Ulls del món, recorda com “des de les seves talaies projectava llum per a què cada vegada més gent comprengués la importància de la tasca de fer recuperar la visió a persones dels països amb escassetats de recursos.” (llegir text de condol complert)
I encara més. La implicació generosa del Joan amb Ulls del món va anar més enllà de les paraules i es va traduir, també, en un gest desprès: va donar a la Fundació la dotació econòmica del Premi Nacional de Televisió amb el qual va ser guardonat l’any 2005 pel programa L’Illa del Tresor. Magnànim Joan Barril.
Adéu Joan i gràcies!
