Benigna Martínez treballava al camp conreant la papa, l’arveja i el blat de moro.
Amb 6 fills i moltes dificultats per mantenir-los, es va traslladar al municipi bolivià d’Uriondo, a la vall de la Concepció, on va seguir treballant les terres per després vendre les verdures a la ciutat de Tarija.
Els seus fills van créixer i van migrar a d’altres ciutats per poder estudiar, de manera que Beninga es va trobar, als 60 anys, sola i plantejant-se i de nou un gir en la seva vida. Va decidir traslladar-se a la comunitat de Yesera Centre, a l’àrea rural del municipi de Tancat, i allà va començar a adonar-se que cada cop hi veia menys.
Va deixar passar el temps, però fa quatre anys va notar que la seva visió havia empitjorat: tot ho veia ennuvolat i quan sortia al carrer no reconeixia a les persones o les veia molt petites. Segons les seves pròpies paraules: ‘Mi ojo empezó a nublarse con un humito que no desaparecía. Hasta me daba miedo enhebrar el hilo de la aguja’. La seva deficiència visual va arribar a tal extrem que no podia signar documents, acabava utilitzant la seva empremta dactilar, i els seus amics havien d’ajudar-la amb les feines de la casa.
Tot va canviar l’any passat, quan una veïna de Yesera li va explicar que la Fundació Ulls del món tenia prevista una comissió de cirurgia de cataractes i que els especialistes arribarien a l’ Hospital San Juan de Dios de Tarija per poder visitar i tractar a persones amb problemes oculars i pocs recursos econòmics.
Benigna, ja amb 81 anys, va trucar als seus néts perquè l’acompanyessin a la consulta d’oftalmologia de l’hospital, on li van diagnosticar cataractes. El 19 de novembre de 2018 va arribar preparada per sotmetre’s a la cirurgia, acompanyada de la seva filla i alguns veïns. Estava espantada, però el personal d’Ulls del món la va tranquil·litzar explicant clarament en què consistia la intervenció.
En acabar l’operació Benigna estava relaxada i molt feliç: ‘¡No me dolió nada!’. A partir del matí següent la seva visió va millorar possibilitant que reprengués amb normalitat totes les seves activitats quotidianes.
Un dels principals objectius de la Fundació és poder revertir aquests casos de ceguesa per cataractes. Per això insistim tant en visitar les comunitats rurals per donar xerrades de sensibilització i que les persones que pateixen aquesta ceguesa sàpiguen que amb una simple intervenció podran recuperar la seva vista i la seva autonomia i canviar la seva vida.