Una tasca molt important que realitzen moltes dones a Bolívia, de forma voluntària, és la promoció de la salut ocular per fer-la arribar a la població que es troba més allunyada dels nuclis urbans i, en especial, a les escoles d’aquelles comunitats.
La salut i l’educació són dos drets plens i necessaris perquè els nens i nenes es desenvolupin, i la bona visió és clau per a l’aprenentatge escolar. Per això Ulls del món ofereix formació a aquestes dones, per capacitar-les en temes com els hàbits saludables, la prevenció de malalties oculars i la presa d’agudesa visual. Dones com la Maria o la Maya, que dediquen part del seu temps a aquesta feina solidària.
Maria Nina, líder indígena i promotora comunitària
La Maria viu a Curahuara, a 545 km de la ciutat d’Oruro. Reconeguda com a líder indígena, va ser elegida presidenta de l’associació de pares i mares de l’escola Elizardo Pérez on estudien els seus fills.
Va contactar amb Ulls del món per formar-se com a promotora de salut ocular i va participar activament sensibilitzant la població de la seva comunitat i identificant persones amb problemes de visió a les quals redirigia a especialistes per ser ateses.
Motivada per aquesta experiència, es va reunir amb la directiva i el comitè de famílies de la seva escola per conscienciar sobre la importància de cuidar la salut ocular dels estudiants: “Els nostres fills aprendran millor si els seus ulls estan sans”.
D’aquesta manera va poder mobilitzar i involucrar tots els responsables per organitzar la formació del professorat i les revisions als nens i nenes, així com la coordinació entre la comunitat escolar i el centre de salut per a les posteriors consultes i tractaments.
Maya Romano, voluntària a Chuquisaca
La Maya col·labora amb Ulls del món des de novembre de 2020. El seu objectiu és apropar la salut ocular a la població més necessitada.
A la seva darrera visita al petit poble de Paracty, al municipi de Zudañez, per realitzar un taller de prevenció i capacitació del professorat, va passar moltes dificultats per accedir-hi perquè no era gens fàcil: va haver de llogar una motocicleta per arribar al riu, un cop allà va esperar que baixés el cabal, i després el va creuar a peu amb compte perquè el material educatiu no es fes malbé.
Però quan va arribar, va veure que tot l’esforç havia valgut la pena, ja que tota la comunitat l’estava esperant, interessada i agraïda, perquè Ulls del món era la primera institució que arribava per ajudar. Gràcies a la seva visita, es van adonar que molts nens i nenes no eren mals estudiants, sinó que en realitat no veien la pissarra, i van poder organitzar la seva atenció ocular i la dotació d’ulleres graduades.
Aquesta activitat del programa Ulls de Bolívia va comptar amb el suport de l’Ajuntament d’Astigarraga.