Un noi albí emprovant-se unes ulleres

A Moçambic, les persones albines viuen amb moltes dificultats, i no només perquè siguin assenyalades pel seu aspecte. D’una banda, són perseguides pel seu color de pell, ja que la màgia tradicional i els remeiers difonen moltes creences sobre l’ús de parts del seu cos en cerimònies per curar a d’altres persones. Això implica que sovint siguin buscades i assassinades.

I d’altra banda, com tenen falta de pigment a la pell, el pèl i els ulls, solen patir dificultats en la visió. La seva retina té manca de pigment, fins i tot poden no tenir iris, i això genera que siguin més sensibles a la llum. També el desenvolupament anormal de la vista des de la infància provoca que, en general, una gran majoria tingui baixa visió.

Com a conseqüència de la seva vulnerabilitat, l’equip d’Ulls del món a Moçambic realitza diferents activitats de suport a aquest col·lectiu. La Fundació s’encarrega d’organitzar de manera periòdica, en coordinació amb hospitals i centres de dia de la província d’Inhambane, accions per distribuir medicació, promoure la cura de la vista i afavorir una millora de la seva salut ocular.

En la darrera campanya de revisions d’aquest estiu a l’hospital de Massinga, Inhambane, el representant provincial de salut ocular, Miguel Siquice, va atendre a 16 persones albines que presentaven diferents defectes de refracció. A més a més d’avaluar la seva visió, també se’ls van lliurar ulleres de sol i graduades adaptades al seu problema de refracció.