A Bolívia, un dels col·lectius més vulnerables és el de les persones amb discapacitat. Moltes, a més a més, pateixen més d’una discapacitat, però no per això obtenen més ajudes. I sovint han de superar moltes barreres per rebre atenció ocular, com per exemple la mobilitat fins als centres d’atenció, la manca d’informació sobre les patologies i les cures, o els costos dels tractaments i serveis.
Per això Ulls del món agraeix el suport d’entitats com el Banc Nacional de Bolívia, que destina la seva col·laboració principalment a la dotació d’ulleres graduades per a persones amb discapacitat. És el cas del petit José o de les lents especials que necessitava en Mario.
José Rossel té 11 anys i va néixer amb discapacitat múltiple. Assisteix a una escola d’educació especial a Tarija, on està aprenent a llegir i escriure, però la seva baixa visió limita encara més el seu aprenentatge. La seva mare va gastar tots els seus recursos a cobrir les despeses mèdiques i no podia assumir el cost d’unes ulleres. Fins que la dirigent de la urbanització de discapacitats Los Ángeles li va comunicar que un equip d’Ulls del món arribaria al barri per oferir atenció ocular. Ella hi va dur el José, li van revisar la vista, li van fer un mesurament oftalmològic i li van proporcionar unes lents refractives gratuïtes. Unes ulleres que al José li han obert tot un món.
Mario Erquisia va aconseguir les seves segones ulleres 48 anys després de perdre les primeres. Quan tenia 13 anys li van detectar miopia i li van fer unes ulleres, però les va perdre i, a causa de la seva situació econòmica, mai més en va poder tenir unes altres. Ara en Mario té 61 anys, la seva dona té discapacitat, i ell es lamenta de no poder ajudar-la com voldria perquè ha perdut molta visió. Però va anar a una consulta oftalmològica mòbil, organitzada per Ulls del món juntament amb el Ministeri de Salut a l’Associació del Deporte Integrado, amb revisions dirigides a les persones discapacitades i a les persones que les cuiden. Li van dir que la graduació que necessitava era molt alta perquè la seva vista estava molt deteriorada, i la Fundació li va lliurar unes ulleres especials noves, sense cost, amb les quals per fi torna a veure-hi. “Ara puc treballar i cuidar millor a la meva dona i la meva família”.