El 24 de febrer de 2021 va tenir lloc el llançament formal de l’Atles de la visió de l’Agència Internacional per a la Prevenció de la Ceguesa -IAPB, en les sigles en anglès-, que inclou dades sobre la magnitud, les desigualtats, l’impacte i les causes de la situació de la visió en el món, i, alhora, es va presentar l’informe de la Comissió de Salut Global de la prestigiosa revista científica The Lancet sobre Salut ocular global. Aquest informe planteja els missatges clau i els reptes en la prevenció, l’atenció i el tractament de la salut ocular, més enllà de l’any 2020.
La Fundació Ulls del món va estar present en l’esdeveniment virtual d’alt nivell, organitzat conjuntament per UN Friends of Vision, The Lancet i la IAPB, durant el qual es va discutir sobre les dades i els descobriments recents, i com donar resposta als objectius plantejats durant la pròxima dècada, en compliment dels Objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de Nacions Unides.
Al món hi ha 1.100 milions de persones amb pèrdua de visió que afecta de forma diferent els grups de població: és molt més gran en les persones de més edat (un 73% té més de 50 anys) i en les dones; concretament, el 55% de les persones amb pèrdua de visió són dones i nenes. A més, el 90% de les persones amb pèrdua de visió viuen en països d’ingressos baixos i mitjans.
No obstant això, el 90% de les pèrdues de visió es podrien prevenir o tractar: 161 milions de persones tenen errors de refracció no corregits, 100 milions pateixen cataractes i 510 milions tenen problemes per veure-hi de prop. A més, 91 milions de nens i nenes tenen pèrdua de visió perquè no tenen accés a serveis oftalmològics.
La mala salut ocular i la visió deficient afecten negativament en la qualitat de vida de les persones, la seva educació i ocupació. A més, la pèrdua de la visió té implicacions financeres substancials per a les persones, famílies i comunitats. S’estima que la pèrdua anual de productivitat global per discapacitat visual és d’aproximadament 411.000 milions de dòlars l’any.
Per contra, la visió desbloqueja el potencial humà: facilita moltes activitats de la vida diària, permet millors resultats educatius i augmenta la productivitat laboral, reduint la desigualtat. I, alhora, permet avançar en els ODS, contribuint a la reducció de la pobresa, la fam zero, la bona salut i el benestar, l’educació de qualitat, la igualtat de gènere i el treball decent.
Actualment existeixen solucions rentables i basades en evidències que ajuden a reduir o eliminar la ceguesa. Per exemple, les revisions de la vista, les ulleres i les operacions de cataractes podrien alleujar la gran majoria de la pèrdua de visió; tractaments i intervencions que es troben entre les més rentables de tota l’atenció mèdica.
Les lliçons de les últimes tres dècades donaven esperances que es pogués fer front a aquest desafiament. Entre 1990 i 2020, la prevalença mundial de ceguesa es va reduir en un 28,5% i les principals causes infeccioses de ceguesa (com l’oncocercosi i el tracoma) van disminuir substancialment. No obstant això, s’estima que el creixement, l’envelliment i la urbanització de la població els propers 30 anys comporti un increment en el nombre total de persones amb ceguesa. Concretament, les projeccions indiquen que gairebé la meitat de la població mundial patirà algun tipus de deficiència visual el 2050 i la pèrdua de visió augmentarà a 1.700 milions de persones (600 milions més) si no es realitzen inversions significatives.