“Ningú estarà segur fins que tothom estigui segur” és la frase més repetida entre els responsables de la salut a nivell mundial des que va irrompre la pandèmia de la COVID-19 i que actualment reescriuen el epidemiòlegs com “no hi haurà seguretat per a tothom mentre la vacunació no sigui un fet a tots els països”. La crisi sanitària només es podrà controlar una vegada les vacunes estiguin disponibles per a les poblacions de tots els països del món.
Si bé el calendari de vacunació en països del nostre entorn ja està en marxa, la majoria dels països africans no han rebut encara cap dosi, la qual cosa posa més en evidència les desigualtats entre països, comunitats i persones d’arreu del món.
A Mali, on la Fundació Ulls del món implementa un projecte integral de salut ocular des de l’any 2008, les autoritats sanitàries estimen vacunar poc més de 4 milions de persones, un 20% de la població, i esperen pel mes d’abril l’arribada del primer lot de vacunes (800.000 dosis), a través de COVAX. COVAX és una iniciativa impulsada per l’Organització Mundial de la Salud (OMS) i l’Aliança per a les Vacunes (Gavi) que pretén garantir un accés igualitari a les vacunes contra la COVID-19.
La situació a Mali és semblant a la que es preveu a un altre dels territoris en el qual Ulls del món lluita contra la ceguesa evitable, Moçambic, on el govern té intenció de vacunar prop de 6 milions de persones (dels gairebé 30 milions d’habitants del país) a partir del mes de juliol, atès que no s’espera que arribin vacunes fins al mes de juny. Alternativament al COVAX, les autoritats moçambiqueses ha adquirit també 500.000 dosis procedents de l’Índia.
El cost de les vacunes és la primera causa de l’endarreriment de la immunització en el continent africà i el principal obstacle per garantir l’accés a les vacunes per part de totes les persones del món, independentment de les seves capacitats econòmiques. El COVAX, que es proposava lliurar 2.000 milions de dosis el 2021, només té tancats contractes per la meitat.
Però que el continent africà (el segon en nombre d’habitants) sigui l’últim pel que fa a les campanyes de vacunació també és conseqüència d’altres condicionants com les dificultats logístiques per a la distribució de les vacunes que necessiten refrigeració, la desconfiança de part de la població davant l’eficàcia o els possibles efectes adversos de les vacunes i, molt significativament, l’acaparament de dosis per part de diversos països occidentals, que han signat acords addicionals amb els laboratoris que fabriquen les vacunes, i que tenen reserves superiors en nombre fins i tot a les seves poblacions.
Per això, des de la Fundació Ulls del món, en línia amb els postulats de l’OMS, reivindiquem un accés global i equitatiu a les vacunes contra la COVID-19 perquè la immunitat a escala mundial només arribarà si no deixem ningú enrere.
Així mateix, des de la nostra experiència com a entitat de cooperació al desenvolupament en l’àmbit de la salut, hem donat i seguim donant suport a les autoritats sanitàries en la lluita contra la COVID-19 en els territoris on tenim projectes en marxa i, de forma destacada, enfortim els sistemes de salut i les xarxes comunitàries locals per afrontar la pandèmia.