El concepte de gènere a Bolívia s’ha vinculat des dels seus inicis a la figura de la dona, únicament. Les accions dutes a terme per les administracions locals en aquesta matèria han ajudat a comprendre la situació social, econòmica i política de les dones, per, posteriorment, disminuir algunes de les desigualtats més evidents.
Tanmateix, cal dir que no ha existit una reflexió en referència a la situació dels homes que hagi intentat analitzar la seva posició en una societat que es coneix com a patriarcal i masclista, que imposa responsabilitats dominants sobre la dona.
El Diagnòstic sobre les relacions de gènere en el Departament de Tarija, elaborat per un equip consultor local format per Emilia Copa, Sofia Juanes i Lorenzo Calcina, i encomanat per Ulls del món, és un document que pretén identificar les barreres que incideixen negativament en la presència de les dones en els serveis oftalmològics, en molts casos vinculades amb el concepte hegemònic de masculinitat.
A través d’entrevistes amb diferents grups focals realitzades al Departament de Tarija, s’ha conegut la visió que tenen els homes respecte al rol que estan cridats a complir en la seva societat. Les seves opinions responen a determinats factors socioculturals que, per exemple, els empenyen a seguir uns rols de família que, pel que fa a la salut, estableixen un ordre de prioritat a partir del qual es decideix qui anirà primer a consulta quan pateixi una malaltia. Aquest ordre situa els fills i les filles en primer lloc, el pare en segon lloc “perquè és qui genera ingressos” i, en darrera posició, la mare perquè “aguanta més”.
L’equip consultor que ha elaborat el diagnòstic de gènere ha plantejat una sèrie de recomanacions per 
afrontar les barreres des de les noves masculinitats, un concepte que defensa el compromís, la reflexió i la pràctica per aconseguir el canvi personal en els homes cap a posicions igualitàries, encaminades a tenir un model social just per a totes i tots. Les més destacades són: treballar amb les Unitats Educatives per realitzar activitats de promoció i capacitació amb pares de família; desenvolupar estratègies de treball per arribar als homes per mitjà de les organitzacions als barris i comunitats; desenvolupar accions de discriminació positiva en les parelles, en favor tant d’homes com de dones, perquè gaudeixin del dret a la salut en igualtat de condicions; destacar i valorar el treball i el lideratge de les dones dirigents en els barris com a promotores de salut.
D’altra banda, l’estudi ha detectat altres barreres que limiten i dificulten l’accés de les dones a l’atenció ocular. Existeixen factors culturals com el costum de no examinar-se la salut, que va lligada a factors econòmics, ja que la població ocupa el seu temps a les feines, que són precàries majoritàriament, i no van a consulta fins que el dolor és insuportable. En aquesta línia, hi ha el problema de l’accessibilitat a la informació, que és mínima i provoca que la població no sàpiga on anar quan té problemes oculars ni conegui les patologies. Per últim, el factor geogràfic, que fa referència a la llunyania dels centres de salut dels habitatges i suposa una barrera no només pel cost del transport sinó també pel temps de desplaçament.