L’equitat de gènere és un dels principis fonamentals de les actuacions d’Ulls del món. A causa de l’absència de dades per entendre com els rols i valors de gènere afecten l’accés a la salut ocular de les dones de la província d’Inhambane (Moçambic), la Fundació ha realitzat un diagnòstic de gènere. L’objectiu ha estat identificar les barreres que incideixen negativament en la presència de les dones i nenes moçambiqueses en els serveis oftalmològics i òptics, i també configurar propostes de millora.
L’estudi, encarregat per Ulls del món i finançat per l’Ajuntament de Barcelona, ha estat liderat pel professor de la Universitat de Saragossa i president d’African Women’s Research Observatory (AfWORO), Guillermo Martínez-Pérez, i les antropòlogues Brigitte Bagnol i Lara de Sousa. Per a la seva execució, s’han realitzat grups de discussió, entrevistes en profunditat i converses informals en àmbits comunitaris i sanitaris dels districtes de Funhalouro, Homoine, Jangamo, Massinga, Maxixe, Panda i Vilankulo.
Entre els resultats del diagnòstic, s’ha constatat que els rols tradicionals provoquen que l’home tingui el paper principal de proveïdor de la llar, controli les finances, prengui les decisions rellevants sobre tractaments, hospitalitzacions i cirurgies. Per la seva banda, les dones s’ocupen de l’àmbit domèstic i de cures, a més de comptar amb un baix nivell d’escolarització i sentir-se, sovint, en inferioritat de condicions. Malgrat l’augment progressiu de dones líders tradicionals, algunes no accepten ser proposades per falta d’informació, per por de ser embruixades o per sentir-se inferiors als homes.
Així mateix, s’han extret conclusions en matèria de salut ocular, seguides de les seves corresponents recomanacions per aconseguir l’equitat de gènere en l’accés a l’atenció òptica i oftalmològica en aquesta província moçambiquesa:
Recursos disponibles: malgrat l’existència d’una xarxa de professionals de salut primària a les comunitats d’Inhambane, els metges tradicionals, o curandeiros, continuen sent el primer punt d’accés per a molts pacients.
- Es recomana fer partícips als metges tradicionals a les activitats de promoció de salut ocular, diagnòstic i prevenció de patologies oculars, mitjançant l’organització d’estades als centres sanitaris, amb la col·laboració de llevadores i els professionals de la salut comunitària. També s’aconsella establir mecanismes interns en aquests centres per denunciar els sanitaris que derivin els pacients a curandeiros o a esglésies.
Barreres d’accés: relacionades amb el desconeixement sobre les causes de la pèrdua de visió, la pobresa, les mancances d’infraestructures sanitàries i de transport, els ocasionals conflictes polítics, la por a la cirurgia i la preferència pels curandeiros.
- S’ha d’acabar amb l’analfabetisme oftalmològic, assignar recursos a programes de retenció en cures oculars per mantenir el vincle amb pacients en situació de pobresa i extrema vulnerabilitat, i apropar els serveis de salut ocular a la població amb dificultats de desplaçament. També es recomana optimitzar els sistemes de queixes i suggeriments per donar resposta i solució a pacients insatisfets.
- Se suggereix dur a terme accions de promoció de salut ocular i prevenció de ceguesa, com divulgar en teatres, ràdios, esglésies i centres de salut casos d’èxit de cirurgia de cataractes per erradicar la seva por; oferir formació sobre salut ocular a homes que formin part de sindicats, associacions de treballadors, col·legis professionals i fires sectorials; millorar el sistema d’informació sobre els motius i conseqüències de la pèrdua de visió; desincentivar l’ús de la medicina tradicional en qualsevol campanya o formació sobre patologies oculars; i fomentar l’ús d’imatges de víctimes de més discriminació, com de persones albines amb ulleres o cegues, en campanyes de salut ocular.
Diferències de tracte: tot i que en els serveis de salut ocular no hi ha diferència de tracte en l’aplicació de protocols de cures oftalmològiques, molts sanitaris donen per fet que les dones pacients no entenen les recomanacions mèdiques o no saben transmetre els seus motius de consulta. A més, són els primers a promoure que les pacients siguin acompanyades i que els homes donin el consentiment per a les intervencions quirúrgiques.
- S’aconsella fomentar entre el personal sanitari una actitud favorable a la defensa de drets de la pacient i a la denúncia dels homes que infringeixen els drets de les dones impedint el seu accés als serveis de salut. Per aquest motiu, es recomana establir mecanismes de coordinació entre els serveis de salut ocular i la policia, serveis jurídics i acció social per actuar en cas que nenes i dones no puguin accedir a intervencions oftalmològiques per falta d’autorització dels homes.
- Es recomana que els professionals duguin a terme una formació i mentoria per evitar les inèrcies socials que perpetuen els rols de gènere nocius, a més de procurar atendre només un pacient a la vegada, sigui home o dona, per garantir un ambient de privacitat en el procés de valoració i diagnòstic.
- S’haurien de reforçar unes mesures d’acompanyament continu que guiïn i incentivin a la pràctica clínica els principis d’igualtat de gènere.
Per aquests motius, Ulls del món considera essencial integrar, enfortir i fomentar la perspectiva de gènere en les activitats previstes en el projecte Ulls d’Inhambane, tant donant suport i realitzant accions d’incidència política davant de les autoritats sanitàries moçambiqueses perquè assumeixin i apliquin les recomanacions que s’extreuen de l’estudi, com en les pròpies activitats previstes en el projecte de cooperació oftalmològica.