Mar Correa és consultora internacional especialitzada en temes de gènere, desenvolupament, educació per al desenvolupament i drets humans. Va néixer a Huelva i ha col·laborat amb la Fundació elaborant el diagnòstic de gènere de l’organització i acompanyant en el disseny de l’estratègia de gènere de l’entitat.
Com definiries la tasca d’una consultora especialitzada en temes de gènere?
Una de les seves funcions principals és crear espais de trobada, reflexió i intercanvi -tant individuals com col·lectius- perquè les persones amb les que quals està treballant prenguin consciència de les discriminacions de gènere i que, a partir d’aquí, actuïn per contribuir a generar entorns i pràctiques equitatives que col·loquin la cura de la vida al centre.
És una tasca d’escolta, de detecció de necessitats, d’interessos, d’enfortiment de capacitats, de sensibilització i d’acompanyament i orientació en la integració de la perspectiva de gènere en tots els nivells, tots els moments i tots els àmbits d’actuació de l’organització amb la qual està treballant.
Això inclou la dimensió personal i la professional, la individual i el col·lectiu, la cultura de l’organització, les seves intervencions externes i tota la seva arquitectura: visió, missió, documents estratègics, operatius…
En què ha consistit la teva col·laboració recent amb la Fundació? Quina creus que és la clau per definir i implementar una bona política de gènere?
He elaborat el diagnòstic de gènere de l’organització i els he acompanyat en el disseny de la seva estratègia de gènere, donant suport a l’enfortiment de les seves capacitats i en la seva visió estratègica per a la integració efectiva de la perspectiva de gènere.
La clau és un bon diagnòstic que identifiqui bé les necessitats i els interessos, seguit d’un disseny realista d’una política de gènere que parteixi -amb l’acompanyament extern adequat- de la realitat de l’organització, entenent per “realitat” com organitza els seus recursos d’una manera pròpia per complir amb les responsabilitats que com a actor del desenvolupament té amb l’equitat de gènere. És a dir, realitat no s’ha d’entendre com un sistema de “mesura” d’aquells compromisos que assumirà i aquells que no, ja que aquests ja li venen donats com a actor del desenvolupament. A partir d’un acord de mínims (Plataforma i Pla d’acció de Beijing, CEDAW, ODS normativa i polítiques públiques d’aplicació en el territori de la seva seu i en tots aquells en què intervé) depèn de tot el que l’organització vulgui sumar.
Després aquesta política de gènere s’ha d’aplicar, almenys en la seva dimensió estratègica, operativa i de la cultura de l’organització. També apostar per la formació contínua en gènere; participar en els fòrums de debat, reflexió i presa de decisions; assignar els recursos suficients i adequats per dur-la a terme i posar en marxa els mecanismes necessaris per gestionar el coneixement que es va generant.
Quins són els factors que obstaculitzen a les dones l’exercici ple dels seus drets, tant a nivell individual com col·lectiu?
El patriarcat, el masclisme i el sexisme.
En altres paraules, la resistència dels homes a renunciar als seus privilegis de gènere, que els col·loquen en una posició avantatjosa en relació amb les dones.
Els homes han de fer un pas enrere en molts àmbits de la vida: en els espais on es prenen les decisions, de creació d’opinió, de generació de coneixement, judicials, legislatius …. I també han de fer un pas endavant en altres: garantir una vida lliure de violència com un dret propi de les dones, corresponsabilitzar-se de la cura de la vida…
El model capitalista, que promou el creixement cec, que només li té estima al que té preu, que assimila riquesa amb acumulació de patrimoni, que alimenta la ficció que som éssers individuals, negant l’ecodependència i la interdependència, també és un gran obstacle per a la consolidació de la proposta feminista, ja que atempta contra el seu objectiu central: el bon tracte i l’equitat.
La violència -en totes les seves formes d’expressió- també és un obstacle central per a l’exercici ple dels drets de les dones.
Igual que ho són la discriminació i tots aquells impediments perquè les dones desenvolupin la seva capacitat d’autonomia.
La manca de coresponsabilitat en la cura de la vida és un altre gran obstacle.
És molt important tenir present que la discriminació de gènere interactua amb altres factors de privilegi / discriminació (sense un no existeix l’altre), com aquells que s’originen segons l’edat, el grup ètnic, la classe social, l’orientació sexual, l’estat de salut… i que d’aquesta intersecció resulten situacions que agreugen la discriminació de gènere originària. “Les discriminacions no se sumen, més aviat es multipliquen entre sí”.
Per subvertir aquest ordre establert és necessari actuar de manera integral, per contribuir a crear un món lliure de violències, on s’enforteixi la capacitat de les dones, on es promoguin models de masculinitat i de feminitat que no siguin hegemònics, que desactivin l’associació d’un sexe amb un gènere concret i que trenquin la relació dicotòmica i jeràrquica entre les dues categories. Per a això és necessari desmuntar mites i creences, aprendre a mirar d’una altra manera i en altres direccions, aprendre noves categories d’anàlisi, mostrar altres maneres de fer que promoguin el bon tracte i l’equitat, generar canvis de comportament, incidir sobre les polítiques públiques i un llarg etcètera que promogui un model de desenvolupament sostenible i humà que col·loqui la cura de la vida al centre.
Veus possible transformar les estructures de poder en les societats tradicionalment masclistes?
Sens dubte. Per això és imprescindible que els homes entenguin que aquesta transformació és també una responsabilitat seva.
Que dones i homes hem d’impulsar això junts, amb responsabilitats compartides diferenciades, però en comú.
L’educació és fonamental, educació contínua, educació en i amb valors feministes.
La participació dels poders públics com a titulars d’obligacions és essencial, com també ho és la de la ciutadania com a titulars de drets i la de tots els actors socials en tant que titulars de responsabilitats.
Calen accions integrals, multidisciplinàries, a tots els nivells, en tots els àmbits, en tots els nivells, en tots els moments perquè la discriminació contra les dones es dona en totes les disciplines, en tots els nivells, en tots els àmbits i en tots els moments.
En molts països, sobretot aquells amb escassos recursos econòmics, les dones es veuen privades d’atencions primàries com l’assistència sanitària i ocular. Quin seria el punt de partida per començar a canviar aquesta situació?
Accions integrals: treball amb enfocament de drets en què es parteixi que la situació descrita és una vulneració de drets, i que des d’aquí les dones, es perceben com a titulars de drets, que la resta de la ciutadania i la comunitat així ho entengui i que entre totes i tots facin que els poders públics compleixin amb la seva obligació de garantir la titularitat, el gaudir i l’exigibilitat d’aquests drets.
Des d’aquí es pot transformar aquesta situació, des de l’educació, des de la lluita contra la violència contra les dones, amb iniciatives que es comprometin realment -amb les paraules, els fets, i els recursos suficients i adequats- amb els drets de les dones.
Promovent diagnòstics participatius en els quals les protagonistes expressin els seus desitjos, les seves necessitats, els seus interessos, les seves estratègies ….
Quines són les paraules que millor defineixen la Fundació Ulls del món?
Una organització amb un gran equip humà, resilient, amb gran capacitat per adaptar-se al canvi, amb una enorme voluntat de promoure un desenvolupament que sigui humà i que sigui sostenible, que aposta per l’apoderament i els drets humans de les dones.
Com veuen el futur teus ulls de dona?
Dones i homes que col·loquen la vida al centre i no senten ni por ni vergonya de fer-ho i de dir-ho.