El passat 26 de gener Ulls del món va organitzar una taula rodona virtual per tal de realitzar un intercanvi d’experiències i per posar en comú els treballs de diagnòstics de gènere que s’han realitzat des de la Fundació els darrers anys als països on té projectes en actiu. L’objectiu era identificar les barreres d’accés a l’atenció ocular que troben les dones en alguns dels territoris més vulnerables del món i quines accions ha portat a terme Ulls del món per assegurar l’accés equitatiu als serveis de salut.
En la taula rodona, organitzada amb el suport de de l’ACCD (Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament), l’Ajuntament de l’Hospitalet i l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, van participar com a ponents: María Tavera Villén, coordinadora d’Ulls del Sàhara; Ruth Bolaños, coordinadora del projecte Ulls de Bolívia, al Departament d’Oruro; Alfonso Noboa, tècnic d’Ulls de Mali, i Guillermo Martínez-Pérez, responsable de diagnòstic de gènere realitzat per Ulls del món a la província d’Inhambane (Moçambic). Bibiana Ruberte, responsable de gènere d’Ulls del món, va ser la moderadora de l’esdeveniment.
Les barreres que dificulten l’accés a la salut ocular de les dones responien a patrons comuns a les quatre regions i es relacionen a problemes estructurals vinculats amb la precarietat laboral, la pobresa, la manca d’informació i la manca de recursos vitals com l’aigua, entre altres.
- En relació amb això, un dels problemes principals és que les dones tenen menys opcions a revisions pel fet que són les encarregades de les tasques de la llar, la cura dels infants i les persones grans. Això suposa una feina que requereix d’implicació totes les hores del dia i els seus problemes de salut queden relegats en un segon pla. A més, tal com apuntava Martínez-Pérez, en el cas de Moçambic, les dones són més reticents a acceptar ajuda mèdica que els homes, ja que saben que ningú suplirà el seu rol dins de la família ni rebran el suport necessari en l’etapa de recuperació. En relació amb això, a l’informe elaborat a la regió, també es va detectar un tracte discriminatori per a les dones en els centres de salut, que reben l’alta més ràpid que els homes perquè tornin com més aviat millor a les tasques de la llar.
- En segon lloc, existeix una manca d’informació generalitzada que s’aguditza en el cas de les dones, ja que sempre es troben en l’àmbit domèstic, el seu grau de socialització és molt baix i tenen nivells més baixos d’escolarització. Tal com explicava Bolaños, en el cas de Bolívia, moltes dones amb patologies oculars creuen que no hi ha solució mèdica al seu problema, que va associat a l’edat, i recorren en primera instància a la medicina tradicional, que en molts casos empitjora la situació. Als campaments de persones sahrauís refugiades a Tindouf (Algèria), també es repeteix aquest patró en el qual les dones prefereixen acudir abans, a causa de la manca d’informació sobre la vista i sobre centres on les podrien atendre, a la medicina tradicional.
- En tercer lloc, hi ha problemes d’infraestructures per arribar a centres de salut o manca de recursos econòmics per a realitzar els desplaçaments o assumir costos de les atencions oculars. Bolaños posava l’exemple que en una família en la qual tots els integrants necessiten ulleres, en la majoria dels casos, es prioritza l’atenció del marit i els fills mascles, ja que es considera que les dones no tenen tanta necessitat perquè les seves feines no necessiten tanta agudesa visual. En el cas dels campaments de persones sahrauís refugiades, Tavera comentava que el centre quirúrgic més proper es troba a 800 kilòmetres i suposa un cost de trasllat inassequible per a moltes dones.
- En quart lloc, la manca d’aliments o falta d’accés a aigua també afecta més greument a les dones. En el cas de Mali, tal com explicava Noboa, un 70% de les dones es troben en situació de pobresa respecte un 46% dels homes. Això provoca que es prioritzi l’alimentació dels homes que han d’anar a treballar i les dones pateixen més problemes de salut derivats d’una mala alimentació. En el cas de Mali, a més, patologies com el tracoma s’etiqueta de malaltia feminitzada pel fet que la higiene és essencial a l’hora de combatre-la i les dones s’hi troben més exposades per la manca de sanejament de les cases i falta d’accés a l’aigua.
- Dins de les causes principals de les barreres que frenen l’accés de les dones en salut ocular, l’última que cal destacar és la violència. Algunes dones a Bolívia pateixen problemes de visió a causa dels cops que reben per part de pares o marits des que són petites. I a Moçambic és freqüent també el fet que hi hagi dones abandonades o en extrema pobresa a causa de la ceguesa.
Amb l’objectiu de revertir les situacions de desigualtat envers les dones que es generen en aquestes regions, Ulls del món du a terme diverses accions específiques en cada un dels quatre territoris d’acció:
Mali
Per tal de millorar la situació econòmica de les dones de Mali, s’està executant una activitat per concedir microcrèdits a dones en situació de vulnerabilitat per tal que desenvolupin petits projectes. A més, a través de la CAFO, una agrupació d’ONG feministes, també se’ls brinda formació en comptabilitat i gestió de projectes perquè, amb els diners, puguin crear un negoci que els proporcioni autonomia i recursos propis.
Juntament amb la CAFO, també s’està tractant la problemàtica a les escoles on es fan xerrades divulgatives per assolir igualtat de gènere i es detecten casos concrets que necessiten tractament o revisions.
També s’estan realitzant campanyes de difusió d’informació a través de la ràdio, per tal que les dones sàpiguen quins centres i quins recursos tenen a l’abast en el cas de problemes de visió.
Bolívia
En el cas de Bolívia actualment es treballa per tal de teixir aliances amb persones i entitats que treballen per a la igualtat de gènere. L’objectiu comú permet fer arribar la informació a més dones que es troben en situació de vulnerabilitat. No només es busca que les dones tinguin les eines necessàries per a acudir al metge, sinó que també es busca que s’empoderin de la seva pròpia salut ocular. Es busca augmentar la seva autoestima i capacitat de lideratge.
També s’estan creant escoles bressol en les campanyes eventuals d’oftalmologia per tal que les dones puguin deixar-hi els infants i prendre’s el temps necessari per a la seva salut.
Finalment, també s’actua en el sector de l’educació capacitant el professorat en equitat de gènere i en el foment d’accions d’igualtat.
Moçambic
El 2019 es va plantejar un paquet de 30 recomanacions generals per tal de garantir l’atenció ocular de tota la població sense discriminacions. Aquestes mesures tenien en compte la interseccionalitat amb especial rellevància en dones i minories sexuals.
Dins de les mesures trobem propostes de sensibilització, educació per a treballadors de salut i igualtat de tracte tant en centres escolars com en centres de salut.
En l’àmbit legislatiu es va plantejar que les dones ja no haguessin de presentar una autorització dels marits per a poder ser operades o que s’acceptessin les autoritzacions maternes quan es tracta d’intervenir a infants.
Des de la realització de l’estudi fins ara, el projecte Ulls de Moçambic ha incorporat qüestions per millorar l’accés de les dones a l’atenció ocular com ara el treball amb els metges tradicionals i en matèria de noves masculinitats.
Campaments de persones sahrauís refugiades a Tindouf
Al Sàhara s’està prioritzant la formació de les dones en matèria de salut ocular. Es duen a terme xerrades informatives a les dàïres (com es denominen els ajuntaments de la regió), ja que son espais que les dones freqüenten de forma habitual.
També es procura teixir xarxa i establir convenis amb associacions de dones per tal d’informar i crear comunitat.
Finalment, es prioritza les dones quan es tracta d’intervencions o atencions quirúrgiques per davant dels homes.
Vídeo de la taula rodona virtual sobre equitat de gènere en l’accés de les dones a la salut ocular als països d’ingressos baixos.